Programar un dispositiu físic o simular-lo amb targetes, treballant seqüències, recorreguts, sensors i depuració d'errors.

• La robòtica fa visible el programa: si la instrucció falla, el robot ho mostra.
• Cal començar pel material real del centre, no per un catàleg ideal.
• Robots de sòl, Dash, Edison, LEGO SPIKE i micro:bit demanen activitats diferents.
• Sense robot també es pot treballar amb taulells, cartes i rols.

Cada equip tria una família de recursos segons el dispositiu disponible:

• robot de sòl;
• Dash o Edison;
• LEGO SPIKE;
• micro:bit;
• alternativa sense robot.

Després adapta una activitat a una etapa, àrea i situació del centre.

1. Exploració lliure: entendre què fa el dispositiu.
2. Repte amb patró: identificar abans de programar.
3. Programació: escriure o col·locar les instruccions.
4. Execució: provar sense corregir sobre la marxa.
5. Depuració: canviar una instrucció cada vegada.
6. Representació: dibuixar o escriure el recorregut.

Material mínim:

• taulell;
• fitxa que fa de robot;
• cartes d'avançar i girar;
• targetes d'obstacles;
• full de registre.

La mecànica és la mateixa: una persona prepara el programa amb cartes i una altra l'executa literalment.

• Robòtica educativa i pensament computacional
• El mercat del barri
• El missatger geomètric
• Semàfor de soroll amb micro:bit

Fitxa d'itinerari de robòtica: dispositiu, etapa, objectiu, material, passos, evidències i adaptacions.

• Quina etapa el farà servir?
• Quant temps real de muntatge necessita?
• Permet veure clarament l'error?
• Hi ha suficients unitats per treballar en grups?
• Quina activitat curricular justifica usar-lo?

La pregunta principal no és “quin robot és millor?”, sinó “quin aprenentatge fa possible el robot que ja tenim?”.