Primer que res. Gràcies Samuel per iniciar aquest debat. Tot debat dins de la comunitat EduTicTac ens enriqueix a tots.

En altres ocasions hem començat un debat al voltant de la formació TIC dels docents, que és l'àmbit que més ens uneix. Però, aquests debat no ha tingut massa continuitat. Segurament perquè sabiem que era opinar sense sentir-se escoltat.

Ara sembla que ens han convidat a una reunió. Segur que estarem molt ben representats per Paco i Pedro. Així que toca fer aportacions perquè seran escoltades, no?

1.- Situació actual (el que conec des de fa uns 12 anys fins ara):

- Venim d'un model de formació ofertada pels Cefires. Els assessors dels cefires sempre han demanat als docents, normalment mitjançant enquestes, en quins camps voliem formar-nos.

- Aquest sistema ens ha servit a molts de nosaltres a incrementar la formació en la nostra especialitat. Si ben es cert, la meua sensació és que després d'uns quants anys en l'exercici de la docència, l'interés dels companys del centre en fer cursos de formació baixava.

- Amb el canvi cap a la gestió de la formació autònoma hem comprovat com en molts centres s'ha oferit una formació a la carta on han participat una gran part dels docents del centre. Els Cefires que han quedat en peu han continuat oferint formació al mateix temps que ajudaven als coordinadors de formació en centres a realitzar les tasques burocràtiques corresponents.

- Respecte als Coordinadors de Formació. Hi ha hagut una greu errada. Hem tingut companys que, sense cap reducció horaria lectiva (amb l'excepció del curs actual) ni cap complement de càrrec que han assumit una tasca de coordinació de la formació. Sembla que no se li ha donat la importància que té.

- En general (amb excepció de projectes de formació en centres en col·legis), la formació es realitza fòra de l'horari lectiu però dins del comput setmanal.

- La gratificació professional directa per formació permanent reglada és que si certifiques 100 hores en 6 anys tens dret a un sexeni. Per cert, la quantia del complement salarial ara mateix es revisable en els pressupostos de la Generalitat cada exercici.

Segur que em deixe algun aspecte en l'anàlisi de la situació actual. O es pot precisar més alguna de les sentencies expressades.

--------

2.- Propostes de millora.

La formació permanent dels docents no deixa de formar part de les nostres condicions laborals. Així que aprofite per a reclamar una vegada més la situació laboral prèvia a les retallades de 2012.

a.- Tornar a les 18 hores lectives (parle de secundària), ràtios de 30 alumnes, descongelació del sou, recuperació del 7% de mitja que va retallar el govern central,que quede clar que si assoleixes un sexenni ingressaràs els diners corresponents, no com ara... Aprofite per a demanar reconeixement econòmic a la tasca de Tutor. Al País Valencià crec que mai hi ha hagut.

A partir de la recuperació de la situació anterior podem començar a parlar de formació permanent. I dedicar-li hores.

Ja, i al grup d'assessors de formació de la Conselleria que li diguem?

- Que al mateix temps que comencem a recuperar les condicions prèvies a les retallades podem començar a parlar de formació.

b.- L'experiència de tenir coordinadors de formació en els centres no em sembla malament. Pot donar resposta a una gran part del Claustre. Però com a millora s'hauria de reconèixer la tasca del coordinador (complement salarial i reducció horaria per a organitzar la formació).

c.- La formació està molt encorsetada en cursos (en les seues modalitats presencial, semipresencial i a distància), jornades, seminaris, ... Sempre amb l'objectiu de complir la certificació i tenir documents per al sexenni. S'haurien d'explorar altres possibilitats. No tots els docents admeten el mateix tipus de format. Per suposat que siguen certificables. Això dels sexenis funciona bé.

----

Apartat nou per a parlar de formació en TICs.Que per a trasllat faça falta la capacitació en valencià ha funcionat molt bé per a "motivar" els docents a formar-se en valencià. De la mateixa manera que la capacitació en anglés. La passivitat davant l'ús de les TIC hauria de revisar-se. Segur que amb una capacitació TIC certificable per nivells que servisca per a trasllat o ocupar càrrecs o ... la formació TICs dels docents seria millor. i volem que siga millor per a no privar als alumnes de l'accés a noves formes d'aprenentatge del S.XXI.

Al fil dels alumnes (que me'ls he deixat per al final) i en relació amb les TIC. Hi ha molt que millorar en la gestió diaria d'un centre ple d'ordinadors. No tenim un model de manteniment d'equips i d'aules d'ordinadors i de xarxa que siga eficient.Un docent que inclou a les seues sessions l'ús d'ordinadors, Internet, ... necessita que sempre estiga tot en correcte funcionament. Tenir un tècnic del SAI assignat cada cert número de centres no soluciona els problemes diaris. I no es feina dels professors d'informàtica, del coordinador/a TIC ni de cap membre del Claustre. Però supose que això seria per a una reunió amb altres assessors.

----

De moment, algunes idees.

Tal com comenta Francesc, estic d'acord amb la majoria de les coses que aporta Daniel molt ben plantejades.
Jo n'afegiria algunes més com :

- En quant als Coordinadors de Formació, la meua experiència en alguns centres ha estat, com de vegades també respecte als Coordinadors TIC; alló de "El último que llega...te ha tocaooooo".
Pense que la tasca de coordinar la formació ha de ser molt més seriosa que tot això. Tal vegada deuria correspondre més a la Capçalera d'estudis. N'estic d'acord en tot el que diu Dani respecte a afegir-li lliurament horari i complement salarial.
També opine que no hi hauria que oblidar que esta coordinació correspon fonamentalment als Assessors dels Cefire ( com feien abans en que si visitàvem els centres) i no sols per assessorar a l'hora de fer els PAF, sino mullant-se més en formació i asssessorament directes..

- En quant als Coordinadors TIC, a més de lo ja indicat, d'acord amb lliurament horari, complement salarial... però també afegir algunes idees com que cal una formació específica per als coordinadors. Ja exixteix un Itinerari teòric de formació, pero no crec que s'estiga abordant adequadament. No deixa de estar curiós que als C. de Formació si li la donen en setembre i als C. Tic no.
Dani i Francesc aporten la idea de que dediquen massa temps a les reparacions, instal·lacions.... però no cal oblidar que no tots els Coordinadors Tic son informàtics i que donada la assistència ineficaç del SAI per falta de personal, caldria també preparació específica en hardware en els aspectes més habituals.

També n'estic d'acord amb Alfons amb lo que aporta d'Extremadura i la Certificació TIC "obligatòria + o -; pero front al que aporta Dani de que podria funcionar be de cara a qui volguera concursar en el concurs de trasllats (com amb el valencià o l'anglés) pense que hauria de plantejar-ho per a tot el professorat. Si volem que alguna vegada la incorporació de les TIC-TAC-TOC  als centres i el seu abordatge més correcte amb el professorat i sobretot amb l'alumnat, caldria dissenyar un Itinerari Formatiu que ajudara a preparar millor aquesta incorporació real i efectiva.

Ahi van algunes...

Salutacions

Paco

Bones

Barra de progrés d'aportacions... 25 %

Crec que heu exposat ben clarament les línies més importants, però es podrien afegir algunes coses.

Necessitem un lideratge basat en el coneixement

Tinc la sensació de que manca formació per prendre decisions, caldria assessorar millor els equips directius. El desplegament del programari lliure n'és un bon exemple.

No es s'haurien d'assignar rols basats en el posicionament als centres sinó en la capacitat de les persones per desenvolupar els càrrecs

Els coordinadors TIC haurien de tenir formació tant en filosofia (línies teòriques generals), tecnologia (haurien de saber fer), en comunicació (caldria conèixer les diferents tècniques de comunicació) i en implementació didàctica, i com no, també en productivitat (caldria optimitzar i dinamitzar recursos).

El nostre sistema educatiu està centrat en les condicions del professorat, no en les necessitats dels alumnes

[Afirmació basada en els escenaris educatius que proposa l'OCDE al 2011]
http://www.hobest.es/files/hobest.edita/hobest.edita-5-bfque-escenario-educativo-tenemos-bfy-que-educacion-queremos

Crear equips docents que puguen treballar per desenvolupar projectes concrets hauria de primar front a altres criteris que no tenen el compte la professionalitat sinó el temps de servei.

La transformació necessària del nostre sistema educatiu necessita d'iniciatives concretes que faciliten aquesta transformació. Aquests iniciatives no haurien de desembocar en més càrrega de treball del professorat sinó caldria facilitar tant la formació com la implementació de projectes concrets.

Necessitem una formació en comunitat, no tan formal, més eficient i prolongada en el temps

Les comunitats docents estan emergint fruit de la manca d'iniciatives institucional, no és que se les penalitze però caldria major recolzament, millor coordinació.

La majoria de docents tenen fet el curs on-line de Moodle, eXeLearning o Mestre a casa, però, qui els gasta? Poca gent. Llàstima de diners en formació i esforços en formar-se. Projectes com aquest s'haurien de tenir més continuïtat i recolzament en el temps.

Les certificacions no serveixen si no hi ha un producte final, un cal arribar a la competència. La LOGSE no plantejava producte final, marcava l'èmfasi en els procediments amb la LOE - LOMCE ens hem adonat que si no hi ha producte final, potser no arribem a ésser competents.

Els concursos per atorgar premis TICs als docents són una broma

No entenc això dels premis. El premi presupossa situar-se en un nivell més alt i jutjar la feina respecte a un model pleestablert no exent d'ideologia política.

No crec en els premis educatius. Entenc que educar és formar ciutadans lliures, autònoms i feliços, no ciutadants obedients. La formació del professorat hauria d'estar centrada en la innovació independent.

Salut

Uff!! Ací hi ha molt a dir (i a fer), i moltes dels meus pensaments ja ho heu dit

El més complicat, des del meu punt de vista, és “com motivar al professorat” per a fer formació, ja que molts companys només volen els 100 crèdits per als sexennis.

- Una possibilitat seria fer “punts-corti-coles” (els punts que dona el Corte Inglés a l’inici del curs escolar) i que el coordinador/encarregat de la formació poguera “transformar-los” a final de curs en diners, punts per al trasllat o el que desitjara (d’una llista prèvia). Pot ser que la gent ja tinga els punts i no necessite més, o siga que tal volta, els diners els “apanyen” més. 

També veig que no hi ha lloc/espai per a posar en pràctica determinades formacions. Quan acaba una formació, quin és el grau d’aplicació de dita formació a la pràctica docent?

- Podria ser que les formacions foren més llargues (60 h?) i que les darreres 30h foren més pràctiques, per tal d’assolir o posar en pràctica el que s’està aprenent. O si no volem les formacions més llargues, que no foren tan teòriques i més pràctiques. 

I quin és el grau d’aplicació de les formacions rebudes? En el meu cas, vos assegure que no aplique tot el que he aprés. Ací podríem:

- “Demostrar” a posteriori que has fet ús de la formació prèviament adquirida i obtindre més “punts-corti-coles”. Però no un típic informe, sinó algun format que puga demostrar-ho. O tal vegada, crear una figura d’Inspector de Formació, que es dedique només a supervisar estes demostracions (alguna cosa així com el coordinador del Cefire, però amb pes per a fer una valoració de l’aplicació).

- I per què no una valoració de l’alumnat? Per què no fer una “enquesta” (o qualsevol tipus d’eina de control) perquè ens digueren si el professor ha aplicat els coneixements adquirits en una formació? Sé que això seria molt complicat/arriscat/… i que pot crear certa por entre el professorat, però és una idea només. 

Vaig a posar l’exemple del meu centre en el qual durant este any tenim el propòsit de fer el pas de “canvi metodològic” (de tradicional a projectes/flipped classroom/o el que isca!). Hem fet una primera formació de 3 dies x 3 hores. Ara hauríem de posar en pràctica el que hem aprés, per acabar aplicant-lo a l’aula. No crec que molts ho facen, ja que troben molts problemes per a “canviar” la forma de treballar que han estat fent servir fins ara. No tenen temps de (o no volen) assentar-se a pensar com fer-ho. Tampoc tenim definides hores de coordinació o de posada en pràctica. Hi ha molts dubtes que comencen a eixir ara que el ponent ha acabat la seua tasca, i encara que puguem contactar amb ell, no és el mateix que debatre cara a cara. I tampoc sé segur el grau de compromís de tots els participants. Per tant, no sé fins a quin punt serà profitosa esta formació

Per últim, respecte al Coordinador TIC: crec que hauria de deixar de fer tasques tècniques i que fora un tècnic del SAI el que vinguera sí o sí un o dos dies per setmana de forma obligatòria a resoldre tots els problemes tècnics que, ara sí, el Coordinador TIC podria encarregar-se de recopilar. Fins que no aconseguim que el tècnic estiga “en plantilla” no pararem d’apagar focs. Personalment estic prou fart d’arreglar problemes tècnics i de no poder dedicar-me a pensar estratègies d’implantació de les TIC al meu centre o a preparar-me les meues classes (cosa que els demés companys si que fan). I el que és pitjor, els companys em veuen com un tècnic mentre que jo a ells no els puc demanar que em facen la Renda 2015, o que em traduïsquen tots els textos a tots els idiomes possibles,…

Espere que el meu rotllo, servisca per a alguna cosa. Confie molt en Francesc i Pedro, ànims!!

He agafat com a base l'escrit de Daniel Turienzo i he intentat fer unes conclusions per portar-les el dimecres. Però no m'he pogut resistir a posar en la capçalera les sentències d'Alfons. Mireu que us sembla.

"El nostre sistema educatiu està centrat en les condicions del professorat, no en les necessitats dels alumnes"

"Necessitem un lideratge basat en el coneixement"

"No s'haurien d'assignar rols basats en el posicionament als centres sinó en la capacitat de les persones per desenvolupar els càrrecs".

(Alfons parla del lideratge que han d'exercir els equips directius. )

"Necessitem una formació en comunitat, no tan formal, més eficient i prolongada en el temps"

Els concursos per atorgar premis TICs als docents són una broma".

(En context diríem que són una broma de mal gust. En aquesta frase ronda la idea de la certificació de la competència digital docent.)

Daniel Turienzo fa una anàlisi de la situació actual:

- Respecte als Coordinadors de Formació?. Hi ha hagut una greu errada. Hem tingut companys que, sense cap reducció horària lectiva (amb l'excepció del curs actual) ni cap complement de càrrec que han assumit una tasca de coordinació de la formació. Sembla que no se li ha donat la importància que té.

-En general (amb excepció de projectes de formació en centres en col·legis), la formació es realitza fóra de l'horari lectiu però dins del comput setmanal.

- La gratificació professional directa per formació permanent reglada és que si certifiques 100 hores en 6 anys tens dret a un sexenni. Per cert, la quantia del complement salarial ara mateix es revisable en els pressupostos de la Generalitat cada exercici.

I unes propostes de Millora amb una introducció molt pertinent.

La formació permanent dels docents no deixa de formar part de les nostres condicions laborals. Així que aprofite per a reclamar una vegada més la situació laboral prèvia a les retallades de 2012.

a.- Tornar a les 18 hores lectives (parle de secundària), ràtios de 30 alumnes, descongelació del sou, recuperació del 7% de mitja que va retallar el govern central,que quede clar que si assoleixes un sexenni ingressaràs els diners corresponents, no com ara... Aprofite per a demanar reconeixement econòmic a la tasca de Tutor. Al País Valencià crec que mai hi ha hagut.

b.- ...s'hauria de reconèixer la tasca del coordinador de formació (complement salarial i reducció horària per a organitzar la formació). Paco Dolz recolza aquesta idea Afegint la necessitat de formació específica tant per al coordinador TIC com per al coordinador de formació.

c.- La formació està molt encorsetada en cursos (en les seues modalitats presencial, semipresencial i a distància), jornades, seminaris, ... Sempre amb l'objectiu de complir la certificació i tenir documents per al sexenni. S'haurien d'explorar altres possibilitats. No tots els docents admeten el mateix tipus de format. Per suposat que siguen certificables. Això dels sexenis funciona bé.

Aquesta idea que apunta Daniel coincideix en l'article que enllaça Mábel Villaescusa en Twitter i vaig retuitejar: http://scopeo.usal.es/formacion-del-profesorado-y-entornos-personales-de-aprendizaje/ . És la mateixa línia és pot considerar la idea de Alfons Rovira sobre la certificació de la competència digital docent que ja està posant en pràctica Extremadura i jo recolze plenament.

Una altra idea que sura en l'escrit de Daniel Turienzo i que confirmen Francesc Juan i Daniel Peidró és reconduir la funció del coordinador TIC en la persona que vetlla per l'aplicació de les tecnologies en la didàctica i no el que repara els problemes tècnics. Per això cal afegir a la plantilla un tècnic d'aparells, encara que siga compartit amb altres centres comarcals, però que estiga lo suficientment pròxim com per a ser efectiu. L'actual SAI és insuficient.

Daniel Peidró planteja el model de formació amb punts per objectius amb avaluació de l'alumnat inclosa i jo mateix amplie la idea fent la diferència entre objectius imprescindibles (certificables amb avaluacions objectives) que et capaciten per fer unes tasques concretes i objectius desitjables (amb avaluacions dels productes o de l'aplicació al centre dels projectes, inclosa l'avaluació de l'alumnat) que podrien ser utilitzats per l'administració com incentius econòmics avaluant l'aplicació efectiva a l'aula de la formació realitzada.

Hola, gràcies Samuel per obrir el fil. Gràcies a tothom per participar i ja era hora que Conselleria comence a comptar amb la comunitat.

Heu fet reflexions molt profundes i estic d'acord amb algunes. Pense que són reflexions que es poden fer en aquesta comunitat (la qual cosa està molt bé) però també en moltes altres comunitats del nostre àmbit educatiu.

Pense que, com a comunitat edutictac ens hauriem de centrar en plantejar el camí que indica Alfons quan diu:

Necessitem una formació en comunitat, no tan formal, més eficient i prolongada en el tems

Perquè això és el que fem ací.

I a mi m'ha anat molt bé. Quan vaig descobrir el programari lliure, allà pel 2003 o 2004 vaig comprendre que jo havia d'anar cap allí tant com a usuari, com com a formador. Vaig començar a usar-lo i a "buscar-me la vida" per aprendre (encara que també vaig fer algun curs o jornada reglada). Però quan vaig descobrir a Edutictac, els wikimanuals estaven en la meua llengua, els membres eren d'ací, la majoria eren mestres i professors i professores, i els problemes que tenien eren els mateixos (o quasi) que tenia jo, va ser quan de veritat vaig ficar-me content i vaig pensar "açò és el que jo necessitava".

Sense canviar res en aquesta comunitat ja s'està bé, però ja que pregunten, si aquest tipus de formació tinguera algun tipus de reconeixement, seria d'agrair.

També al fòrum oficial de Lliurex, s'apren molt. Sobre tot des que contesten els propis membres de l'equip Lliurex.

Salutacions a tothom

Bon dia,

Ho sent molt però dimecres no poré estar a la reunió. Tinc molta feixa atrasada al centre de secretaria i de la tutoria i em coincideix en vesprada d'atenció al públic de la secretaria del centre. A més a més no em trobe molt bé últimament i tinc una tutoria complicada. Ja vos vaig comentar que no em considere la persona més indicada per representar-vos i crec que Pedro ha fet un excel·lent treball de síntesi de les reflexions de tots els que han participat en el fil. Vull aprofitar per felicitar-vos per aquestes reflexions amb les quals participe, Samuel, Alfons, Daniel, Paco, Pedro, Tàfol, gràcies per tot el que heu aportat a este fil. Pedro, si ningú més et pot acompanyar, seràs la nostra veu. Gràcies de tota manera per confiar en mi.

Paco Juan

Hola a tots.

Amb un poc de retard, per les obres (de ma casa, que estic fins més amunt...) Us conte la reunió d'ahir.

Copie i apegue el resum que va fer Ana Ovando para Novadors i així m'ho estalvie:

Bé. Vaig portar imprés el resum que vaig fer, però després de les presentacions de la taula convocant i de les associacions que es presentaren abans que jo i que repetien la necessitat de formació tècnica sobre la seua matèria i queixant-se de lo mal que estava tot. Vaig presentar Edutictat com una associació de professors usuaris de software lliure que s'ajudaven entre ells per resoldre problemes i que hi havia profes i mestres de diverses especialitats predominant els d'informática i tecnologia. (Ara no sé si es bona descripció, però ja està fet). Vaig llegir les frases preses d'Alfons per establir una mena d'ideari i vaig parlar de les reivindicacions laborals de Daniel. Després vaig pensar que m'allargaria molt exposant les propostes de formació i vaig desistir perquè em vaig adonar que els objectius, com diu Ana en el seu resum, eren altres.

Vaig concloure dient que que la comunitat Edutictat està disposada a col·laborar i té propostes concretes.

Manuel Cardeñosa, tot i reconéixer que no tenen capacitat executiva, es va oferir a crear un moodle per penjar les propostes. Si no vos importa li passe l'escrit tal i com apareix al fòrum. De fet ja l'havia compartit amb ell abans de la reunió. (Això del mestissatge és el que té. Vaig compartir el document i vaig enllaçar aquest fòrum en la redbiogeo a veure si algú aportava alguna cosa.)

Després vaig contradir un poc al representat de l'associació Hipatia de Alejandria, que gestionen un museu de ciència en Oriola, que jo desconeixia. Va dir coses con que en secundaria gestionem per departaments i necessitem formació tècnica, i res de pissarres digitals i eixes mariconades (lo de les mariconades és meu però estava en el context).

Després ell va respondre que l'havia malinterpretat i ho deixarem còrrer.

En resum, Volen recolzament de les associacions per formar el grup STEM (CETEM) i sobre tot, per participar al congrés de Maig, coincident a la Primavera educativa. A banda de tirar endavant el projecte Profundiza, a la manera d'Andalusia.

A mi, açò de la Primavera Valenciana en sembla un poc de postureo. Però estic disposat a participar, crec que com a membre de redbiogeo, en part per amistat i recolzament a Manuel Cardeñosa i José Azcàrraga que eren convocants.

Tot el món comentava, arran de lo de les condicions laborals, que ens demanen col·laboració però no semblen disposats a donar res a canvi. Encara que aquesta setmana sí ha eixit alguna cosa en Premsa sobre tornar a 18 hores en secundaria.

Quan parlaven de taller STEM jo pensava en les coses que presenta Daniel o en la biblioteca jclic i en el wikimanuals. Crec que Alfons, en una taula redona sobre alfabetització científica donaria molt de sí.

Ahí ho deixe.

Salut.

Com no me sé proverbis us pose la sabiduria del sucre dels cafés del campament de Granada.