Un document prou important que posa llum a la qüestió legal és el pdf que adjunte i que va arribar al grup a principis de setembre. En ell queda molt clar que les dades personals dels alumnes pertanyen a l’administració i que els equips directius dels centres no poden donar eixes dades a cap empresa sense permís explícit.
L’única opció per tal de no incomplir LOPD és que els pares signen una autorització a títol individual amb l’empresa que gestione les dades, llavors l’empresa seria responsable davant LOPD directament i no s’incompliria la normativa de la Generalitat en matèria de seguretat.
En el debat obert al telegram un company va compartir un tuit de Jordi Adell molt interessant. El tuit enllaça a una pàgina amb un estudi sobre ClassDojo al qual no tinc accés però que només l’abstrac em dóna peu a fer una reflexió que considere molt important. Us copie traducció:
Les escoles estan cada vegada més involucrades en diverses formes de recollida de dades dels estudiants. Aquest article proporciona una enquesta sociotècnica d'un conjunt de dades utilitzades en l'educació. ClassDojo és una plataforma comercial per al seguiment de dades de comportament dels estudiants a les aules i una xarxa de comunicació per als professors, estudiants i pares. La hibridació de les plataformes amb fins de lucre amb una institució pública clau de la societat planteja qüestions importants. ClassDojo està dissenyat per influir en com els líders escolars i mestres prenen decisions, com les escoles es connecten amb els pares, els mestres i com actuar per canviar el comportament dels estudiants. Conceptualitzat com una 'plataforma pública' ClassDojo està remodelant discursos, pràctiques i subjectivitats a les escoles. En particular, ClassDojo proporciona evidència de com el model de negoci i l'economia política que regeix els mitjans socials - s'insereix en l'educació pública - 'plataforma capitalisme'. És el prototip de l'educació en una 'societat plataforma' emergent, i de com les subjectivitats d'estudiants i professors s'estan remodelant per les presumpcions i visions del món codificats en plataformes digitals.
Brutal, cap ferramenta és innòcua. El sector educatiu és un sector molt golós on moltes empreses han posat l’ull. Res és gratuït, però la intenció no és només fer diners. Hi ha una cosmovisió educativa darrere de cada ferramenta sotmesa al control d’empreses. Eixe és un control que no podem delegar, tenim la responsabilitat de prendre consciència del que estem fem i com ho fem. Personalment crec que és molt preocupant com algunes empreses estiguen introduint-se als nostres centres sense cap reflexió profunda de les implicacions que tenen. Amb l’agreujant de què estem utilitzant diners públics per a formar als nostres companys en aquestes eines.
Per a mi la solució és que l’administració ens dotara del que necessitem, que tampoc és tant… i que ho fera amb programari lliure propi o d’altres és a dir, seguir un model de
Guanyaríem tots, som a temps ;)