Hola Carmen.
Doncs jo ho veig així.
Actualment la llavor de mestre està orientada a la feina presencial, amb unes hores de feina al centre i dues hores de feina a casa, que al cap i a la fi, són per preparar la docència.
A poc que treballes et dones compte que les hores de preparació es plenen ràpidament, però han arribat les TIC a l'escola i això va a suposar canvis, nous aprenentatges i temps de generació i correcció de materials i, com no, d'acompanyament de l'alumnat.
Així que...
Les TIC necessiten mooooolt de temps d'inversió, preparació, posada en marxa, depuració, planificació d'estratègia en presentar els continguts, correcció, seguiment, gestió de la informació...
Ara mateix no està reconegut més que la coordinació TIC, la generació de materials i la participació en el pla de formació.
Però...
El temps és clau en tot això, sense temps, la gent es cansa i sense reconeixement la majoria de docents acaben abandonat i amb raó.
I què fem, doncs...
Mentre tant jo aniria formant-me i tirant endavant les propostes que es puguen sense agobiar-se, no hi ha una obligació explícita.
El risc de cremar-se...
Si abandones, doncs, el vaixell anirà sense govern, com tantes pàgines web que no s'actualitzen. I, el centre, els alumnes, els companys, els pares i demés membres de la comunitat educativa perdran aquest espai.
Així que...
Jo resistiria, però a baixant la velocitat, aprenent i donant xicotets passos, per tal que el dia que hi haja una reducció horària per dedicar-se a les TIC, que vindrà tard o prompte, no em pillara a contrapèu.
Si canviem el punt de vista...
Si penses que el desenvolupament de mestre a casa entra dins del teu pla de formació i, que, a poc a poc t'anirà enriquint personalment potser tindràs la clau de l'enfoc.
Si has renunciat a la coordinació TIC, doncs t'has quedat sense hores, o les hores van pel teu compte. Si té sentit per a tu, jo continuaria desenvolupant, però si no, doncs no tens cap oblicació que no siga moral amb els companys, així que millor deixar-ho córrer, ja vindran millors temps.
La bona voluntat és necessària però no suficient, es necessita temps i molta energia per portar a terme la nostra feina.
Salut
------------------------------------
«Quan l'objectiu et parega difícil, no canvies d'objectiu; busca un nou camí
per arribar a ell.» — Confucio
Hola.
Crec que Alfons té raó en el seu subratllat "Si té sentit per a tu", és clau. Jo no he sigut mai coordinador TIC i he fet la feina que ha tingut sentit per a mi i pels meus alumnes.
Administre el moodle del meu centre perquè té sentit per a mi, i se n'aprofiten tres o quatre més, però no ho faig per ells, ja ho tinc clar, ho faig per mi.
La pàgina web del meu centre és un semidesert, jo només treballe a la meua pàgina personal. En fa llàstima que no es publiquen les activitats que fan altres companys amb els alumnes, però he decidit que això no té sentit per a mi. Que altres haurien d'assumir les seues responsabilitats i no les assumeixen, jo no he de fer la seua feina.
Si, com dius, t'han relegat i estas descol·locada, i sense suport moral dels teus companys (conec la sensació), potser valga la pena plantar-se i dedicar-se a la teua pàgina personal de mestre@casa i no carregar-te de responsabilitats que ni tan sols t'agraeixen. Som un col·lectiu que si no funciona s'ha de notar, ja no treballe més per a amagar les deficiències dels meus companys en quant a competència TIC a la seua tasca.
No conec la teua situació, però, de veritat necessites que et certifiquen eixa feina? A mi, per accedir als sexennis se me n'ixen els crèdits per les orelles.
Bé, de tant en tan se m'ix l'agror per algun forat, però volia donar-te el meu punt de vista. Valora la teua satisfacció personal i professional. I com diu Alfons, si no t'agrada, no estas obligada a fer-ho.
Salutacions.
Ei Pedro, molt interessant la teua reflexió.
Estic completament d'acord.
Més d'una vegada hem fet teràpia, potser serveix per aclarir coses.
Respecte a la soletat i el no agraïment de ningú és una sensació general que trobe per ací i per allà, però és la soletat del pioner.
Si revisem diverses històries de pioners supose que tenien aquesta mateixa sensació, però el seu impacte va ésser brutal: Pasteur, els Curie, Nikola Tesla (aquest va morir a la misèria).
Nosaltres som educadors i no fem coses extraordinàries, bo, si llevem el que va fer Hellen Keller (sordocega que es va graduar amb honors a Hardvard) aquesta ni veia, ni sentia a partir de l'any i mig de vida.
Cal aclarir conceptes, però tinc clar que cadascú de nosaltres som necessaris, tenim molt de valor per a les nostres comunitats educatives. El que fem, el nostre compromís, tard o prompte va a tenir un gran impacte.
Supose que Linus Torvalds pensaria alguna cosa semblant quan el seu primer disquet de dades costava hores de descarregar en la prehistòria d'internet. Anys després estem ací.
Creure amb nosaltres mateixos, trobar el sentit de la nostra feina i comprometre-nos té gran impacte a llarg termini, sols cals treballar i tenir paciència.
Salut
-------------------------------
«Quan l'objectiu et parega difícil, no canvies d'objectiu; busca un nou camí per arribara ell.»
— Confuci
Hi ha que ser realistes.
Jo recomane que abandonar "mestre a casa" (no interactiu i poc funcional) i que crees un blog d'aula per a la teua classe.
En el blog aprofitarás més el treball.