Fa un temps, vaig escriure un article sobre ViMusic, una aplicació lliure que permetia escoltar música des de YouTube Music sense publicitat, seguiment ni restriccions. Hui vull parlar-vos d’una evolució d’aquell projecte que va tindre una trajectòria tan espectacular com breu, RiMusic, però sobretot, reflexionar sobre els riscos de dependre de serveis privatius fins i tot quan fem servir programari lliure.
🎧 Què era RiMusic?
RiMusic va nàixer com un fork (una derivació) de ViMusic, desenvolupada per fast4x i distribuïda lliurement a través de GitHub i F-Droid. L’aplicació permetia, com ViMusic, buscar i reproduir música directament des de YouTube Music, amb una interfície neta, fluida i sense cap mena d’anunci, a més, una de les principals millores de l’aplicació era la seua interfície multilingüe. Això feia que poguérem tenir una aplicació de música en valencià, sota llicència lliure, sense costos ni subscripcions.
Amb la seua facilitat d’ús i eficiència, RiMusic es va convertir en una eina imprescindible per a molts usuaris que volien escoltar música amb el seu mòbil sense cap classe de restricció.
🚀 De projecte alternatiu a fenomen
A poc a poc, i gràcies a la força de les comunitats de Telegram, GitHub i fòrums lliures, RiMusic va començar a fer-se gran. Diversos desenvolupadors contribuïen a la millora, la seua qualitat i llibertat contrastava fortament amb els serveis cada vegada més tancats i restrictius com Spotify o YouTube Music. La comunitat valorava molt la privadesa, la lleugeresa i el respecte per l’usuari. Però aquest èxit va començar a incomodar.
⛔ El tancament sobtat
A finals de març de 2025, el repositori de RiMusic va ser arxivat. Sense cap avís previ ni explicació detallada, l’app va desaparéixer de l’escena. Tot apunta a pressions legals per part de Google/YouTube, que ja ha actuat contra altres projectes similars (com NewPipe, Invidious o YMusic).
Quan un projecte lliure depén d’una plataforma privativa per funcionar, sempre està a mercé dels canvis i pot tindre els dies comptats.
🌱 Els forks mantenen viu l’esperit
Una de les fortaleses del programari lliure és que, encara que el projecte original es tanque, el seu codi pot continuar viu. I així ha passat amb RiMusic:
- Kreate, desenvolupat per knighthat, és un dels forks més actius. Manté l’essència de RiMusic, amb millores com el suport per a Android Auto, però amb problemes coneguts, potser pel fet de tractar-se d’un projecte amb desenvolupador únic.
- També cal destacar ViTune, un altre projecte que continua l’esperit de ViMusic, i que ha estat actualitzat recentment per adaptar-se als canvis de l’API, tot i que també té problemes coneguts.
🔒 La trampa dels serveis privatius
El cas de RiMusic i altres forks posa de manifest una de les grans paradoxes del programari lliure: pot ser lliure, però si es connecta a una plataforma tancada, el seu futur depén d’aquesta. YouTube Music pot canviar l’API, restringir l’accés o iniciar accions legals contra qui en faça un ús que escape del seu control. Hi ha evidències clares que YouTube ha intensificat les seues accions contra aplicacions de tercers que utilitzen la seua API de manera que escapa del seu control, especialment aquelles que permeten bloquejar anuncis o accedir a contingut sense restriccions.
Aquesta dependència fa que aplicacions que ens ofereixen més llibertat siguen vulnerables justament pel seu èxit.
🌍 Sobirania digital i cultura lliure
Per això cal anar més enllà. No només volem aplicacions lliures: necessitem infraestructures lliures. Alternatives com Funkwhale (per a música), PeerTube (per a vídeo) o Aether (per a fòrums federats) són projectes que funcionen sense dependre de gegants tecnològics. I són aquests els que hem de promoure si volem una digitalització sobirana i realment lliure.
✅ Conclusions
RiMusic ha estat una mostra més del que pot oferir el programari lliure: accés democràtic, privadesa, control de l’usuari i una gran experiència d’ús. Però també és un recordatori dels límits i riscos que implica confiar en serveis privatius com YouTube.
Malgrat la desaparició de RiMusic, el seu esperit continua viu en els forks i en la comunitat. I nosaltres, com a usuaris i educadors compromesos amb la cultura lliure, hem de continuar defensant espais digitals oberts, justos i autogestionats.
