Recomanacions sobre propietat intel·lectual per a persones autores de recursos educatius

Enllaç permanent a aquest article.
Aquest article ha estat editat amb ampliacions. Per veure versions anteriors visiteu: versió 1 – versió 2 – versió 3.

La cultura i l’accés al coneixement hauria de ser lliure. Compartir és bo, ajuda al proïsme, fa avançar la societat. El moviment per la cultura lliure promou les llibertats que permeten seguir avançant a aquesta societat. Són les mateixes quatre llibertats que defén el moviment del programari lliure. En resum són les llibertats d’usar, estudiar, modificar i compartir les còpies, fonamentalment digitals, d’una obra.

Però, hi ha qui diu que el moviment de la Cultura Lliure no protegeix als autors (i duen autors quan en la majoria d’ocasions es refereixen als intermediaris). Uns altres diuen que la cultura lliure afavoreix la (mal anomenada) pirateria, comparant el fet de compartir amb amics a un assalt violent a un vaixell. No falta qui diu que la cultura lliure desincentiva la creació, assimilant que l’únic incentiu per la cultura és econòmic. Hi ha molts mites sobre el moviment de la Cultura Lliure. Gens més lluny d’això, la cultura lliure afavoreix la difusió i l’accés al coneixement, les llicències de cultura lliure protegeixen de forma legal a autores i autors tant com pot fer-ho el copyright, aquest tipus de llicències permeten, no només la còpia sinó també l’adaptació i millora dels continguts. Ben al contrari que el Copyright, el qual dificulta enormement la difusió legal, segons les lleis de Copyright,

no fer cap indicació sobre la propietat intel·lectual dels nostres recursos, significa “Tots els drets reservats” i això significa, en la pràctica, que no estem compartint el nostre treball

Aquest article va dirigit a les persones autores de recursos educatius propis que vulguen permetre la màxima difusió dels seus materials però que, al mateix temps, es veja reconegut el seu treball i es mantinguen protegits els seus drets sobre la propietat intel·lectual. La nostra llista de recomanacions per a vosaltres és la següent:

1. Trieu una llicència de cultura lliure sense por. Si penseu que algú podrà plagiar la vostra obra més fàcilment, esteu en una errada. Qui vulga plagiar o copiar il·legalment la teua obra, la plagiarà igualment tinga la llicència que tinga.
2. Entre les distintes llicències existents, recomanem les llicències Creative Commons. Aquesta organització sense ànim de lucre posa a l’abast de tothom un conjunt d’instruments jurídics de caràcter gratuït que faciliten usar i compartir tant la creativitat com el coneixement. La seua eina principal és el selector de llicències:

   https://creativecommons.org/choose/

3. Dins de les 6 llicències Creative Commons hi ha diferents requisits que es deuen complir per compartir l’obra. Les nostres recomanacions per a cada requisit serien:

• BY (reconeixement de l’autoria) – Aquest requisit és obligatori per a totes 6 llicències. El considerem imprescindible, si quelcom no atribueix l’obra de forma correcta, estarà incomplint la llicència i es podrà reclamar/denunciar el que corresponga. Recomanem indicar sempre l’autoria i, és molt recomanable també, indicar la forma en què s’ha de citar l’obra, incloent-hi un enllaç al recurs original.
• NC (no comercial) – El considerem no recomanable. Amb aquesta restricció l’obra no és considerada com a obra de cultura lliure. Pot restringir usos legítims i no necessàriament lucratius (com ara “deixar uns apunts en la papereria d’enfront per fotocopiar” o que l’escrit es publique en un blog amb publicitat). Si el motiu de voler posar la clàusula NC és per “por” al fet que algú se n’aprofite injustament del vostre treball considereu el següent:
  • a) serà difícil l’aprofitament si s’ha indicat de forma clara com s’ha de citar l’autoria i conté un enllaç al recurs original, ja que el contingut es podrà trobar de forma fàcil en la font original. El potencial per beneficiar-se econòmicament de la simple distribució és bastant petit. Qualsevol llicència CC permet la còpia i si el teu treball és popular i de qualitat, és molt probable que es trobe en Internet gratis. Qualsevol mercadeig construït al voltant d’un contingut que està disponible gratuïtament s’ha de basar en la bona voluntat o en la ignorància.
  • b) podria ocórrer el cas que, qui vulga “aprofitar-se”, no cite l’autoria de la manera expressada en l’obra (amb l’objectiu de dificultar que s’arribe a la font original). Aleshores, s’estaria incomplint el requisit BY i es podria actuar legalment i reclamar compensacions o el que corresponga. I convé tornar a recordar que qui vulga aprofitar-se de forma il·legítima, ho farà igualment tinga la llicència que tinga (també amb NC).
  • c) teniu més informació sobre la clàusula NC al final de l’article.
• ND (sense obra derivada) – No recomanable. En àmbit educatiu es trau el màxim profit quan un material es pot adaptar a les metodologies particulars de cada docent o persona que l’utilitze, a més en l’obra derivada sempre s’haurà de citar l’autoria de l’original. Tot i això, es podria recomanar aquesta clàusula si el contingut de l’obra conté opinions particulars o dades privades, però deixaria de ser considerada de cultura lliure.

• SA (Compartir igual) – Recomanable. Si, amb tot el comentat, encara es té el “recel” de què amb una obra derivada algú es puga “aprofitar” i canviar la llicència, amb aquesta restricció s’obliga a fer que “ens aprofitem tots de tot” (eixa és la idea, no?). Tot i que és una restricció i lleva “llibertat” a l’autor de l’obra derivada i, per tant, podria ser un hàndicap perquè la nostra obra genere nous recursos educatius. La clàusula SA pot ser una bona alternativa per a no usar NC. Les llicències «Compartir-Igual» de Creative Commons requereixen que tot treball derivat del vostre es faça disponible com a contingut completament lliure. És la forma de garantir que els recursos derivats continuen sent lliures, el concepte també és conegut com a Copyleft.

4. Amb les reflexions anteriors les llicències recomanables serien: CC-BY i CC-BY-SA. No sent recomanable altre tipus en l’àmbit educatiu i en un entorn de Cultura Lliure.
5. En aquest context és molt important incloure de forma clara i visible, tant la llicència que es vol utilitzar, com una indicació de l’autoria i de com es vol que se cite. També convé marcar els materials amb números de versió, any de publicació, etc. Sobretot, aquells que permeten obra derivada; per tal d’evitar confusions entre les obres derivades i l’original i per poder traure (per part de l’autor) revisions del material amb llicències diferents de l’original. Aquest marcatge es pot fer, bé en el títol, bé en un apartat amb crèdits.
6. És recomanable llegir amb deteniment les clàusules de la llicència emprada, disponibles en el lloc web de Creative Commons. No costa tant, i deixa moltes coses ben clares i definides.

Més informació sobre la clàusula NC

Si, després de llegir l’article encara no esteu convençudes o convençuts de llevar la clàusula NC dels vostres recursos digitals, considereu llegir el següent article (original en anglés traduït al castellà) en el qual s’explica de forma extensa perquè no incloure-la: Razones por las que no usar una licencia Creative Commons -NC. En resum, les raons serien:

1. Incompatible amb un cos creixent de contingut lliure. Repositoris com Viquipèdia o Commons no admeten la clàusula NC. Per tant, no es podria fer obra derivada afegint material d’aquests llocs tan populars.
2. Pot descartar altres usos bàsics i beneficiosos que voldríeu permetre. Com ara fer fotocòpies o incloure el contingut en un blog que sufraga els seus costs amb publicitat.
3. Sosté els termes llarguíssims del copyright actual. La restricció NC no és una restricció temporal. El vostre treball no estarà en el domini públic fins més enllà de, per posar una data, el 2100. Potser per a quan el material estiga obsolet, encara no es puga fer una obra derivada per actualitzar-lo.
4. No protegeix contra l’explotació més que altres clàusules com BY o SA. Com hem dit, els vostres drets morals, estan protegits amb la clàusula BY i una possible explotació comercial d’obra derivada quedaria anul·lada per la clàusula SA.

Gràcies per llegir fins aquí i sigueu lliures de publicar lliurement!

Aquest text  de Tàfol Nebot està subjecte a una llicència de Reconeixement 4.0 Internacional de Creative Commons