Quan parlem d’aplicacions de programari lliure (i, en general, del programari d’aplicació), hi ha 2 tipus de programes: els que s’instal·len en el nostre equip i s’executen íntegrament en el nostre sistema (com és el cas de LibreOffice o Gimp) i els que s’han d’instal·lar en un servidor que, connectat a una xarxa, ofereix un servei determinat (per exemple, un servei d’allotjament de vídeos com el que ofereix PeerTube o un servei d’aules virtuals com el que ofereix Moodle). El primer tipus d’aplicacions les podríem anomenar aplicacions d’escriptori o programari local, el segon tipus d’aplicació el podríem anomenar aplicacions basades en servidor o programari en xarxa, tot i que, amb matisos, també se solen anomenar SaaS (Software as a Service) o programari de computació en el núvol (Cloud Computing).
Existeix programari en xarxa lliure i programari en xarxa privatiu. En el cas del privatiu, el programa està instal·lat en els servidors de la companyia privada propietària, normalment centralitzat i totalment controlat per l’empresa. En el cas del programari lliure de xarxa, es parla sovint del concepte “instància”. Com que el programari lliure permet la seua instal·lació i ús per qualsevol propòsit (llibertat 0), aquests programes poden ser instal·lats en tants servidors de xarxa (o d’internet) com es vulga. Així, cada lloc on està instal·lat s’anomena “instància”. Una instància és, per tant, una implementació independent i autònoma d’una aplicació que ofereix un servei en xarxa. Així, podem dir que cada lloc web que ofereix un servei que funciona amb el programari lliure de xarxa, posem per cas, «XYZ» d’anomeria «instància de XYZ», on XYZ seria el nom del programari que fa funcionar el lloc web.
Així, podem trobar instàncies d’un programa de xarxa a tot arreu, des de la instància instal·lada pels mateixos desenvolupadors del programa (normalment anomenada “instància oficial”, la qual sol ser de les més conegudes i utilitzades i sol mantenir sempre les versions més noves del programari en qüestió), fins a instàncies creades per empreses, ONG o, fins i tot un particular. Una instància pot donar servei a públic en general, ja siga a canvi d’una subscripció de pagament, siga de forma gratuïta (instàncies obertes). Però, també pot donar servei un col·lectiu particular com podria ser una comunitat escolar, una associació, una família o un grup d’amigues.
Exemples d’instàncies en programari lliure
Ací teniu alguns exemples de programari lliure de xarxa i algunes de les seues instàncies. Aquest programari inclou serveis tan diversos com xarxes socials, entorns virtuals d’aprenentatge, entorns d’edició col·laborativa, allotjament de vídeo, àudio, plataformes de comunicació, espai d’emmagatzematge en el núvol.
- Mastodon: La plataforma de microblogs substituta de les xarxes socials privatives. Amb infinitat d’instàncies obertes, algunes molt populars com ara els llocs mastodon.social, mastodont.cat o social.linux.pizza.
- Moodle: Entorn virtual d’aprenentatge. Podem trobar instàncies demostratives al seu lloc oficial (moodle.org) i moltíssimes instàncies (normalment tancades per a ús exclusiu de la seua comunitat) als llocs web d’universitats, escoles, instituts o conselleries d’educació, com les que es poden trobar al portal educatiu de la Generalitat valenciana aules.edu.gva.es.
- MediaWiki: Programari d’edició col·laborativa usat per la Viquipèdia, tot i que també pot ser usat per a crear documentació de forma col·laborativa, com manuals de programes, llibres, etc. Cada idioma de la Viquipèdia es pot considerar una instància de MediaWiki. També hi ha instàncies a wikidata.org, commons.wikimedia.org i a desenes de milers de llocs web.
- PeerTube: Plataforma de vídeo federada i descentralitzada de codi obert. Els llocs peertube.stream, tube.tchncs.de, video.ploud.fr són instàncies de PeerTube.
- Invidious: Invidious és un front alternatiu i lliure a YouTube. Podem trobar instàncies a yewtu.be, inv.nadeko.net,
- BigBlueButton (BBB): bbb.org, scalelite.org, greenlight.org
- Jitsi: meet.jit.si, jitsi.org, meet.ffmuc.net
- Element: (abans conegut com Riot) element.io, chat.mozilla.org, matrix.org
És important destacar que aquestes instàncies promouen la sobirania tecnològica i la cultura lliure, oferint alternatives viables a les plataformes propietàries i centralitzades. A més, moltes d’elles no requereixen registre per al seu ús bàsic, com és el cas d’Invidious per a veure vídeos de YouTube.
