En aquest apartat s’explica l’accés i registre a l’IDE mBlock, que s’utilitza per carregar la programació del robot. També veuràs com utilitzar el connector mLink, que necessita l’IDE per comunicar-se amb el robot.
Entra en aquest entorn de programació i et registres amb el teu correu d’alumnat. Després, comprova que tens instal·lat el connector mLink, un programari que permet comunicar el vostre PC amb el robot mitjançant un cable USB, i obres aquest programa, segons les instruccions proporcionades. Si no el tens instal·lat, hauràs de seguir les instruccions d’instal·lació i execució que trobaràs en els enllaços d’aquest apartat.
Una vegada muntat el teu robot, cal que carregueu el programari que ve de fàbrica. És allò que anomenem, fer un “reset”, també es pot dir “carregar el firmware”. D’aquesta manera, el mBot disposarà dels programes de prova predefinits que podeu comprovar en els vídeos posteriors. Si vols saber com fer un reset, consulta el següent vídeo. Necessitaràs tindre a punt l’entorn de programació mBlock:
RECORDA: Per treballar amb el robot, una vegada tingues clar el teu programa i vulgues que el robot funcione sense estar connectat a l’ordinador, hauràs de fer la càrrega a la seua memòria. Quan fas aquesta operació, el mBot deixa de tindre el seu firmware i passa a tindre les instruccions que li has carregat. Per tant, cada vegada que vulgues tornar a treballar amb els programes d’inici, has de tornar a carregar el firmware.
Unboxing (veure què tenim en la caixa), muntatge del robot i proves de funcionament amb els programes predefinits de fàbrica.
En la següent llista de reproducció tens vídeos sobre el unboxing, muntatge, cablejat i funcionament bàsic dels mBot amb les seues demos. Revisa els vídeos i munta el teu robot. Una vegada muntat, hauràs de preparar allò necessari per provar els programes predefinits.
Pots consultar una guia de muntatge en anglès, en la següent direcció:
El programes predefinits serveixen per comprovar que el vostre mBot està ben connectat i funciona com esperem. Per a poder fer-ho, necessitarem utilitzar el comandament o bé el botó del robot. Consulta la guia inicial de mBot per saber com.
Si el robot no respon a les teues accions, caldrà fer-li un “reset”. Això consisteix en carregar el programari inicial que ve de fàbrica. És el que anomenem “carregar el firmware” de fàbrica. Consulta amb el PROFESSOR si no et funcionen els programes predefinits.
Llista de peces, muntatge, esquema placa mCore i cablejat:
Es tracta d’un robot creat per l’empresa Makeblock i està basat en la placa Arduino UNO. El mBot va ser creat amb un objectiu educatiu i és ideal per iniciar-se en la programació i robòtica des d’edats primerenques.
En aquest apartat veurem les principals característiques del robot i el seu muntatge. Per començar, pots consultar aquest article publicat en Programo Ergo Sum:
Els centres que disfrutem del Model de Centre Lliurex, solem utilitzar el meravellòs programa Remote Installer. Però quan aquest programa s’executa en un client (anem a anomenar-lo agent del RI) en veritat no sabem ben bé què està fent, fora de la icona amb una mínima informació en forma de missatge contextual.
Vols monitoritzar l’execució d’aquest agent en un client Lliurex 21? Obre els següents fitxers en un terminal:
/var/log/remoteInstaller.log (dalt, esquerra)
/var/log/EPI.log (baix, esquerra)
/var/log/syslog (aquest a la dreta perquè sol mostrar més informació)
Et recomane que utilitzes el comandament sudo tail -f <nom_del_fitxer>. D’aquesta manera veuràs com va actualitzan-se la informació en pantalla.
Per últim, només has d’organitzar-te les tres pantalles en l’escriptori al teu gust, per anar veient el progrés.
P.D. Ara la solució ideal seria que jo aprenga a programar en interfície gràfica de Plasma i programara una aplicació que mostre esta informació.
Aquesta nova entrada al blog tractarà sobre un resum de la instal·lació esta vesprada al centre dels equips d’aula dualitzats amb versions de Lliurex Client 64 bits 16 i 19.
S’enceta l’era Lliurex 19 a Bocairent…
El meu propòsit (potser una mica boig com diria @datunie), era mantindre la compatibilitat arrere, a la manera que ho havia fet en el passat la TV pública, mantenint la compatibilitat del color cap al blanc i negre. Ho aconseguiria?
L’escenari és el següent: model d’aula; un servidor esclau Lliurex 16 64 bits actualitzat a la darrera versió i uns 36 equips clients de la mateixa espècie. Disposem de model de centre basat en la versió 16, tot s’ha de dir. L’objectiu era aconseguir tindre a l’aula tots eixos equips dualitzats, de manera que el canvi no fora tan dràstic. Els usuaris podrien seguir utilitzant la versió 16 mentre que una part del meu alumnat podria començar a trastejar amb la nova versió del S.O. que ja sembla que va agafant forma (que no em llija @dmontalva 🙏).
Preparació
El dia d’abans havia preparat el camí. Vaig agafar un dels equips de l’aula que, com que amb la COVID-19 no s’utilitzen tots, estava disponible. Li vaig fer lloc al disc. La partició de Lliurex 16 es quedava en 100 GB. Per al Lliurex 19 li creava una altra del mateix tamany al costaet, i en la resta d’espai lliure deixava la swap. I res, allà que anava jo a instal·lar la nova versió de S.O. valencià.
El resultat va ser exitós. Tenia un flamant equip dual amb les dues versions. El Lliurex 19 s’havia fet l’amo del GRUB i s’havia posat en primer lloc. En cinqué lloc apareixia l’entrada de menú d’arranc del 16. Doncs bé, simplement havia de configurar el GRUB_DEFAULT = 5 en l’arxiu /etc/default/grub i, amb un simple sudo update-grub2 ja tenia al 16 com a entrada per defecte.
Clonació massiva
Me les prometia molt felices al dia següent. Vaig anar una hora abans de les classes lectives a l’aula, amb la idea de fer el clonatge massiu a tota la resta d’equips de l’aula. El primer pas no va suposar cap problema, crear la imatge base, la qual copiaria a la resta de dispositius.
El següent pas era utilitzar l’OpenSysClone per fer una multi clonació. Però clar, jo estava acostumat a anar d’un en un i vaig triar la clonació individual. Els problemes havien sorgit ja de dues formes:
Una: La clonació individual amb OpenSysClone realitza una primera etapa de comprovació: check image, on es realitza l’operació de manera simulada, i després es fa la còpia real. Això retarda moltíssim tot el procés. A més, les multi còpies no van sincronitzades.
Dues: Quan va acabar la primera còpia sencera, vaig comprovar que el GRUB del 16 seguia ahí, de manera extranya i no podia arrancar el 19.
La solució al primer problema no estava molt lluny. Després de llançar la pregunta al grup de Lliurex al Telegram, de seguida un bon amic em va contestar: “utilitza l’opció multicast d’OpenSysClone”. Solucionat. Ara ja es clonaven tots al mateix temps i sense etapa de check. Ràpid. Gràcies Lloret 😉.
La solució al segon problema tampoc estava lluny. Pel que sembla, l’OpenSysClone respecta el GRUB existent a la màquina destí i NO l’actualitza amb el de la imatge. Faig una comprovació d’aquest comportament amb el Clonezilla original, clone un altre equip i veig que aquest SÍ modifica el GRUB i el canvia pel que prové de la imatge. Després d’investigar un poc, em vaig adonar que als equips copiats amb OpenSysClone només calia actualitzar el GRUB que hi havia ja instal·lat des del Lliurex 16 amb el comandament
update-grub2
I ja podria accedir a ambdòs sistemes. L’entrada que es crea per a esta versió comença per “KDE Neon…”, això caldrà explicar-ho a l’alumnat.
Resultat
Com a resultat de tota la vesprada, finalment aconseguisc tindre l’aula com m’havia plantejat en un principi, no sense entrebancs pel camí però, qui no se’ls troba en el mon informàtic?
També comprove què, quan arranque amb la 19, puc substituir el GRUB del 16 pel seu, amb el mateix comandament anterior. Per tant, puc canviar-ho en qualsevol moment, potser siga adequat quan decidisca deixar el 19 com a sistema operatiu per “defecte”.
Coses que queden pendents:
Localitzar el fitxer on es configuren els textos que apareixen al GRUB, per posar alguna cosa més “amigable” a l’alumnat
Canviar el GRUB i posar el del 19, més avant, potser a la segona avaluació
Crear una imatge dual amb particions de 50 GB que encaixe en la resta d’equips del centre, equipats amb discos SSD de 120 GB
P.D: Si lliges aquesta entrada i t’interessa fer servir la imatge dual que he preparat a les teues aules, busca’m al grup d’Edutictac al Telegram.
En aquesta primera entrada em limitaré a enllaçar a la pàgina creada per al fi que s’anomena el el títol de l’entrada. Donat que hui comença el tercer trimestre, la intenció és que ajudarà al professorat per tal de dur a terme millor els claustres, COCOPE virtuals i demés reunions.
Sorprenentment, WordPress detecta els encapçalaments que he apegat des de LibreOffice i ha creat un índex de la pàgina, la qual cosa, va molt bé!
Benvinguts al meu bloc en Blogs EduTicTac. Comence aquest nou projecte amb il·lusió de poder compartir la meua experiència i coneixements amb tots els companys/es professors/es. Per cert, si necessites els continguts en castellà, pots utilitzar els serveis online de traducció, hi han molts!
Bienvenidos a mi blog en Blogs EduTicTac. Empiezo este nuevo proyecto con ilusión de poder compartir mi experiencia y conocimientos con todos los compañeros/as profesores/as. Por cierto, si necesitas los contenidos en castellano, puedes utilizar los servicios online de traducción, ¡hay muchos!