Sessió 2 — Activitats desendollades

Dissenyar activitats de pensament computacional sense ordinador, adaptades a l'etapa i fàcils d'incorporar a l'aula.

• Les activitats desendollades són una porta d'entrada molt potent.
• Permeten treballar seqüències, condicions, patrons, errors i depuració.
• Funcionen especialment bé en Infantil i Primària, però també en ESO com a introducció.

Crear una activitat amb:

• objectiu curricular;
• material necessari;
• instruccions per a l'alumnat;
• variant senzilla;
• variant amb més dificultat;
• evidència d'aprenentatge.

Material:

• quadrícula 4×4;
• targetes de fletxes;
• dibuix objectiu.

Desenvolupament:

1. una persona fa de robot;
2. una altra escriu instruccions;
3. el robot executa literalment;
4. el grup detecta errors;
5. es corregeix l'algoritme.

Exemples de regles:

• si la carta és roja, suma un punt;
• si és figura, canvia de torn;
• si és major que 7, repeteix jugada;
• si és roja i major que 7, suma dos punts.

Un algoritme diu:

Dibuixa un monstre amb [nombre_cames] cames,
[nombre_ulls] ulls i una boca de color [color_boca].

Canviant el contingut dels sobres, el programa és el mateix però el resultat varia.

• Recorreguts amb fletxes.
• Instruccions per ordenar una història.
• Targetes amb condicions: “si passa això, fes allò”.
• Cerca de patrons en ritmes, formes o sèries.

Banc inicial d'activitats desendollades del centre.

Una activitat desendollada és bona si el concepte computacional es pot dir amb una frase clara: “aquesta activitat treballa condicions”, “aquesta treballa variables” o “aquesta treballa depuració”.

El repte és que no queden com a jocs solts. Cada activitat ha d'explicitar quin pilar treballa i com es comprovarà l'aprenentatge.