Tablets, Chromebooks i portàtils a les aules, perquè i per a què?

De tant en tant, quan parle amb companys sobre la introducció de dispositius electrònics a l’aula, ni hi ha alguns que defensen la seua utilització en classe però no tenen clar com el faran servir després… Sembla que en els últims temps siga obligatori innovar i que innovar és igual a ficar maquinari de qualsevol tipus en les aules. Fa no tant, un virus col·lectiu ens va fer posar milers de pissarres digitals, la majoria de les quals actualment es fan servir només com a projectors. Això no és que estiga mal del tot, un projector a l’aula amb connexió a Internet sempre m’ha paregut una eina molt important a l’abast del professorat. Però una pissarra digital és prou més cara que un projector, ens ho podrien haver estalviat.

Ara arriba la “moda” de les tablets, tot el món vol tindre al seu centre i darrere venen els Chromebooks, si no aprenem d’experiències passades, tornarem a caure en els mateixos errors. Opine que el més important abans de ficar-nos en fer grans inversions és clarificar per a què utilitzarem aquest maquinari. Ens servirà per a substituir el llibre de text? Si el substituïm, serà per la plataforma digital que ofereixen les mateixes editorials? Per materials d’elaboració pròpia? O tal vegada ens servirà com a eina de suport dels materials que ja utilitzem a l’aula? Llavors farem servir activitats en línia? App’s? Programari que només funciona en un determinat sistema operatiu?

Clarificar al màxim aquestes qüestions ens serà útil per prendre decisions sobre si necessitem a la nostra aula, tablets, Chromebooks o portàtils i com no, quin sistema operatiu executaran (Windows, LLiurex, Android, iOS…). Triar una plataforma o altra té implicacions importants, tant econòmiques, com pedagògiques i ètiques.

Aclarir la finalitat també ens ajudarà a triar un model d’implantació. Els dos que conec són, o bé que les famílies compren els dispositius o que siga el centre el que faça la despesa econòmica adquirint material que siga d’ús compartit, normalment utilitzant carros on guardar les tablets o portàtils. Cada opció té els seus pros i contres.

Després hem de planificar altres aspectes importants, una bona infraestructura de comunicacions: WIFI professional que permeta molts dispositius interactuar al mateix temps i connexió ràpida a Internet. Sense oblidar la formació de mestres i alumnes, ja que moltes vegades pensem que bé de sèrie. La implicació de l’equip directiu és fonamental. Informar a les famílies de com serà el procés d’implantació i com afectarà els estudis dels seus fills. Molts detalls que cal tindre presents per a planificar una experiència la més satisfactòria possible.

Per finalitzar us deixe un vídeo que he visualitzat mestres escrivia aquest post, Google aposta fort per l’educació i haurem de començar a prendre decisions malgrat que sembla que les multinacionals ja les estan prenent per nosaltres… haurem d’espavilar ;)

Experiències amb un Chromebook i GalliumOS

Fa uns mesos que sóc el feliç propietari d’un Acer Chromebook R 11, pels que no conegueu aquest tipus de maquinari, bàsicament es tracta d’un portàtil que executa Linux i el navegador Chrome, però només aquest és «visible». Quan executes el sistema disposes del navegador i un explorador d’arxius (el local i el del núvol).

En les últimes versions a més es poden instal·lar aplicacions d’Android, gran jugada de Google sens dubte per donar valor als Chromebooks. Com que ja tinc dispositius que executen aplicacions Android no necessite aquesta funcionalitat.

Personalment el que més m’agrada és el hardware, necessitava una màquina lleugera i barata per tal de portar-la sempre a la motxilla. Chromebook sobre el paper complia aquestes premisses, vaig aconseguir una molt bona oferta a meitat de preu i no m’ho vaig pensar. Des del principi em va sorprendre la fluïdesa amb la qual funcionava tot, arrancant molt ràpidament i sobretot l’autonomia que em permetia poder estar en reunions de treball sense patir per si aguantarà la càrrega de bateria o no. També em va enamorar el fet que siga completament silenciós i no es calfe. Altres detalls com la pantalla tàctil i que es plegue completament les aprofiten millor els meus fills…

Com que sóc usuari de GNU/Linux des de fa anys trobava a faltar de vegades programari i funcions necessaris per a desenvolupar les tasques diàries que realitze. Ho vaig resoldre instal·lant Crouton, amb una combinació de tecles senzilla tenia al meu abast Xubuntu 14.04… però el sistema ja no anava tan fluid i això feia que només utilitzara aquesta solució en cas d’emergència.

Vaig tornar a cercar alternatives i afortunadament vaig aconseguir una distribució lliure compatible amb aquest maquinari GalliumOS. La primera vegada que la vaig instal·lar va ser decepcionant, ja que no funcionava el touchpad. Vaig insistir i vaig provar sort amb la versió beta i… va funcionar… tot menys el so (amb uns auriculars Bluetooth puc sentir qualsevol àudio). Això ja ho sabia perquè en la pàgina de hardware compatible ja ho anunciava.

De l’alegria que em va donar vaig fer una donació (pràctica molt recomanable) al projecte GalliumOs per tal d’agrair que projectes com aquest continuen endavant. La sorpresa va ser que al parell de setmanes vaig rebre a casa una carta de Boston agraint la meua donació i regalant-me un parell d’adhesius que vaig aprofitar per a tapar el logo de fàbrica del Chromebook xDD

Màxima satisfacció per vorer de prop com funciona la comunitat de programari lliure, amb aquest simple detall m’han guanyat per complet…

Avantatges que he trobat a l’utilitzar GalliumOS que és Xubuntu adaptat per aquest maquinari. Per descomptat tot el que ja tenia amb ChromeOS, ja que incloïa Chromium per defecte i totes les funcionalitats d’un sistema operatiu complet amb els milers de programes que tinc a la meua disposició en cas de necessitat. La fluïdesa del sistema encara és millor i la duració de la bateria encara és molt llarga.

Un altre avantatja és que el hardware no incloïa port ethernet i de vegades necessite aquesta funcionalitat. Amb Ubuntu sí que em detecta un adaptador USB ethernet per poder-lo utilitzar quan ho necessite, una utilitat que amb ChromeOS no podia utilitzar i de vegades ho necessite.

I per últim i no menys important m’encanta quan la meua filla em demana el dispositiu per a fer dibuixos amb el TuxPaint amb els seus dits aprofitant molt més que jo la seua pantalla tàctil, una meravella, aquesta imatge és un d’elles.

tuxpaint

Tot això em fa pensar… seria possible una adaptació de Lliurex amb maquinari d’aquestes característiques en un armari mòbil preparat per a qualsevol aula en tot moment?…

Sobre la Coordinación TIC

Ja està disponible en obert el “Curso inicial Coordinación TIC 2016-2017” en el seu moment va suposar tot un repte tutoritzar un curs en el que estaven convocats tots els Coordinadors Tic de la Comunitat Valenciana. Els fòrums tiraven fum… les idees, queixes, agraïments i propostes de tot tipus van ser moltíssimes i al meu cap també bullien les idees, escriure-les va ajudar a donar-li eixida, en eixe moment no vaig publicar per considerar-lo incomplet. En quant em descuide sóc prou exigent amb mi mateixa… així que ara aprofitant la publicació dels continguts en obert aprofite per a publicar aquesta visió sobre la Coordinació TIC inconclusa que va sorgir en eixe moment tant intens ?

Llevo prácticamente un mes disfrutando del curso inicial para Coordinadores TIC 2016-2017 . Está siendo una experiencia muy enriquecedora compartir reflexiones sobre las TICs con tantos compañeros, personalmente me ha suscitado muchas y variadas cavilaciones que he intentado plasmar en este post. Se queda corto pero necesitaba pasar a limpio algunos de los muchos pensamientos que bullen sin parar en mi cabeza.

Es un hecho que la figura de coordinador TIC no ha conseguido pasar de desempeñar la función de técnico de guardia. Hay que reconocer que es muy difícil que una sola persona reúna todo lo que se le pide. Lo ideal es que esa figura sea un poco de todo (¿a qué otro coordinador se le pide tanto?) que sea un técnico informático, con capacidad de liderazgo, capaz de motivar a los compañeros, dinamizador, empático y un largo etcétera de cualidades que raramente encontraremos reunidas en la proporción adecuada en un sólo ser humano. Una de las posibles soluciones podría ser conformar un equipo que reúna esos aspectos. Tal vez en el formato de una comisión bajo la dirección del coordinador TIC cuyo objetivo fundamental sería llevar a buen puerto una planificación que atienda a las necesidades específicas del centro.
 
Contar con un equipo que elabore un plan a corto, medio y largo plazo sería ideal. La fuerza de crear una planificación en pequeño grupo ayudaría a implicar de entrada a los miembros que lo conforman y este empuje podría ser el germen que consiga movilizar a todo el claustro. Siempre partiendo de las directrices y del apoyo comprometido del equipo directivo. Pero dado que cada centro tiene su propia idiosincrasia incluso la creación de esta comisión la supeditaría a un plan previo en el que las líneas básicas estén muy claras.  Es ahí donde la figura del coordinador TIC es fundamental, su misión sería concebir un borrador que involucre a toda la comunidad educativa, que parta de sus necesidades reales y que sea de aplicación inmediata en la labor docente diaria. 
 
No creo en que un plan completo y cerrado deba partir del equipo directivo, sí unas líneas de actuación generales y muy motivadoras, pero empezar la casa por el tejado, de arriba hacia abajo no suele ser precisamente un aliciente para el profesorado. Un equipo dinamizador de las TICs, con unos objetivos claros, permitiría llegar a todos los rincones del centro. Esto no es incompatible con que el coordinador TIC ejerza un liderazgo que encauce adecuadamente las metas fijadas. Para ello precisa una formación acorde a sus responsabilidades que incluya no sólo contenidos informáticos sino también de relaciones interpersonales, liderazgo, organización y en definitiva todas las herramientas que le permitan desempeñar su función como un reto aportándole satisfacción en su que hacer diario.
 
Reclamar que la Administración, los CEFIRES y el SAI cumplan su función adecuadamente o que los compañeros se formen y capaciten en el uso básico de las TICs es muy importante y necesario. Pero también tenemos que poner en marcha las mejoras que están en nuestras manos y que no dependen de otras instancias ya que tenemos un amplio margen de autonomía que nos puede permitir desarrollar los planes que nos propongamos. Tengo la suerte de ser testigo de cómo con el apoyo del Claustro y del Equipo directivo se pueden hacer muchas y gratificantes acciones en el ámbito de las TIC.
 
Finalmente considero que hay que tener cuidado con las generalizaciones ya que no hay un modelo único que sirva y se pueda aplicar a toda la casuística de todos los centros educativos, no hay una receta mágica, pero si no construimos un proyecto educativo compartido por toda la comunidad escolar, no iremos muy lejos. En resumen, tiempo, planificación y recursos…
El tema es amplio y complejo pero al menos ya he conseguido dar forma a algunas ideas que me venían rondando últimamente.

Propostes per a un portal educatiu

Aquestes son unes reflexions al voltant del que tal volta podria contindre un portal educatiu que fora atractiu, funcional i útil per a una comunitat educativa. És un llistat provisional que vaig adaptant segons se me van ocorrent idees, si voleu acompanyar-me podeu comentar aquest post ?

En general:

  • A de ser visualment modern i responsive desing.
  • Els continguts han d’actualitzar-se amb regularitat i fer neteges periòdiques per eliminar el que ja no estiga vigent.
  • Usuari i contrasenya única per accedir a tots els servicis.

Per als centres:

  • Web de centres amb WordPress Multisite.
  • Arxius. Nextcloud + LibreOffice
  • PMB centralitzat on les biblioteques de tots els centres pugen consultar el catàleg de llibres de qualsevol col·legi públic… També es podria habilitar un fòrum on els centres compartisquen experiències de com dinamitzen les biblioteques amb els seus alumnes, dubtes amb el programari, la catalogació i d’altres qüestions relatzionades.
  • Comunitats. Ídem que les webs de centres. Amb renovació de continguts periòdica…

Per a professorat:

  • Aula virtual Moodle
  • Una xarxa social pròpia. BuddyPress es pot integrar amb WordPress Multisite i incorpora fòrums i permet crear agrupacions (que podrien servir per als grups). On es puga compartir.
  • Grups. Que els mestres puguen reunir-se virtualment per grups d’interessos. Que siga molt senzill crear/sol·licitar. Preferiblement oberts per a compartir coneixement.
  • El repositori de material deu ser molt operatiu i senzill, la interfície que fora tipus Pinterest, Symbaloo… moderna i funcional. A més que els mestres es puguen subscriure per a rebre novetats dels apartats que els interesse. Pàgines de referència http://agrega.educacion.es/   http://www.agrega2.es/web/    https://procomun.educalab.es/
  • Una idea que em sembla pot ser interessant seria crear un marketplace de recursos, on els mestres puguen afegir al seu compte recursos compartits per altres mestres i crear itineraris d’aprenentatge propis. Com incentivar per a que el mestres compartisquen les seues creacions…? tal volta un sistema de punts, de premis, de…
  • El blog del professorat amb WordPress però amb possibilitat d’exportar entrades de l’actual per  mantindre el treball realitzat fins ara.
  • Respecte al correu dels mestres, les eines online actuals no són molt agradables visualment, el portal deuria incorporar una eina funcional i atractiva. Propose Rainloop que a més es pot integrar amb owncloud o nextcloud, és senzilla i atractiva, si la integrem en el portal podria ajudar a que els mestres començaren a utilitzar el correu corporatiu.
  • Fòrums. Es podrien posar els de totes les Comunitats al mateix lloc diferenciat per seccions, amb espais per a diferents perfils, per exemple un subfòrum per a Secretaris, altre per a les diferents figures de Coordinadors que n’hi ha als centres… etc.  una espècie d’àgora on tots els docents puguem compartir dubtes i idees. Amb possibilitat de subscripció per rebre els missatges en el correu com en els de Moodle.
    • Suggerència. Donar accés amb registre a qualsevol persona interessada a determinades seccions. Estic pensant en centres concertats que vulguen implantar Lliurex i/o d’altres comunitats i països…
  • Documentació. Una wiki com la de lliurex estaria molt bé per arreplegar documentació actualitzada i ordenada, on els usuaris puguen fer aportacions. Tindre tots els manuals/documents en wiki’s facilitaria el manteniment, evitant materials obsolets.
  • Arxius. Nextcloud + LibreOffice. Nextcloud oferix també altres ferramentes online molt interessant com son un calendari col·laboratiu, organitzador de tasques… i més ?
  • Vídeo, facilitar als mestres organitzar flippedclassroom

Per als alumnes:

  • Blogs d’aula i personals
  • Xarxa social privada i supervisada…
  • Per al correu pense que lo ideal és que fora intern per a que no es pogueren registrar en servicis externs, però si que poguera servir per a comunicació interna amb els mestres i altres alumnes.
  • Zona de recursos seleccionats per edats per a utilitzar online.
  • Canal de vídeo educatiu

Per a les famílies:

  • Web Família 2.0
  • Un espai on puguen informar-se de novetats, subscripció llista de correu, RSS, xarxes socials i Telegram
  • Fer suggeriments i preguntar dubtes de Lliurex, Web Família… etc.

 

Molt important, tot això acompanyat d’una bona campanya de formació i difusió…

  • Newsletter i RSS és fonamental facilitar l’accés a les noticies que generem.
  • Presencia en xarxes socials (Twitter i Telegram).

Desactivar Plymouth en #Ubuntu

Una de les primeres coses que faig quan instal·le qualsevol sistema operatiu linux és eliminar el Plymouth que és el logo del sistema que apareix al iniciar i finalitzar l’ordinador. Personalment m’agrada vorer passar les línies per consola que indiquen com es carreguen tots els servicis i aplicacions.

Per fer-ho sols cal editar el següent fitxer /etc/default/grub

sudo nano /etc/default/grub

Dins d’aquest fitxer editem la següent línia

GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT=”quiet splash”

Sols tenim que esborrar quiet splash, deixant les cometes, així:

GRUB_CMDLINE_LINUX_DEFAULT=””

A continuació tenim que actualitzar el grub amb el següent comandament:

sudo update-grub

D'aquesta manera deixem només el log del sistema i podrem vorer si tot carrega correctament a més de quedar més friki ;)

Blocs d'usuaris de la Comunitat EduTicTac