Fòrum social

M'apunte al POOC sobre LliureX. L'oferiré al Claustre del meu centre. Tenim tots els equips amb eixe fantàstic SO. Des de que van arribar els equips per a la Sala de Professorat van començar el MILL (m'ha agradat).

Però en agost no pense fer res. I ara a Juliol tinc massa feina... i a setembre... uffff. Desconnecte.

Paqui, em fas massa bona publicitat i la gent pot fer-se falses expectatives. Doncs bé, una idea que de tant en tant em passa pel cap és modificar el format classic de la formació del professorat, i anar caminant cap a la formació autònoma, que pense és la que genera millors resultats. 

Dintre d'aquest plantejament, també he pensat de vegades que els cursos online de tota la vida poden resultar massa verticals. Vull dir que englobar dintre d'un mateix curs de Lliurex a algú que mai l'ha provat i a persones que genstionen aules, pot resultar complicat. El mateix passa amb mestre a casa, open office i qualsevol eina que pense hem de saber utilitzar els mestres.

¿Proposta? Que fabricàrem els mooc no per temes sino per capacitats, fent algun tipus d'enquesta inicial on es baremen els interessos i nivell dels usuaris, i així els cursos serien del tipus: "formació inicial: navegador web, blog mestre a casa, full de càlcul open office..." ; o "formació coordinador TIC: gestió d'aula lliurex, web de centre..."

No se si es utòpic fer aquest tipus de formació, ni si tècnicament es pot fer, o si el model dels Mooc es pot enfocar d'aquesta forma, però ací deixe la idea.

Ah! No havia dit res, però estic encantat de participar al foro amb gent tan implcada com vosaltres.

Genial!! No imaginava que aquesta conversació anara a ser tan productiva. M'agrada la idea perquè al meu centre tenim el mateix problema, la formació del professorat  és un mal de cap impressionant, molta frustració salpicada per agraïments esporàdics.

De moment tenim un disseny de cursos (plats) autònoms i autosuficients, per a digerir en el temps requerit pels alumnes amb recorreguts personalitzats. Aquesta última part és la que més voltes estic donat-li... per a mi la resposta continua sent moodle, tirant de les activitats condicionals, és a dir, per a continuar avançant tens que completar adequadament una activitat, sé que existeix aquesta possibilitat en moodle però no sé con funciona tindré que estudiar-la . És el que més es sembla a la idea de tindre plats personalitzats... se vos ocurrix alguna altra manera d'implementar-la?

He actualitzat la plataforma a l'última versió de moodle per a tindre disponible totes les novetats (molt interessant els badges) i he donat permisos a Francesc Juan i Juan Carlos (Daniel i Alfons ja sabeu que també) per a si voleu crear un curs i trastejar possibilitats...

## Perdoneu l'extensió

Hola.

Crec que s'està generant un debat molt interessant.

Amb l'experiència dels últims anys veig el següent:

• Necessitem un acompanyament on-line. Anar sols és molt dur i si la corba d'aprenentatge és pronunciada el més probable és que tothom acabe abandonant.

• La majoria de cursos siguen MOOC o no proposen un aprenentage unidireccional. Tots parlem de la pedagogia crítica, Habermas, Elliot, Freire, Guiroux, Apple i bla, bla, bla, però la majoria de cursos on-line no la tenen present. És més del mateix amb captures de pantalla o amb tests on-line.

• Cal canviar de paradigma i utilitzar les wikis, l'avaluació compartida per part de l'alumnat (triangulació) que prososa Moodle, les l'avaluació per rúbriques per tal de mesurar les teues pròpies forces, etc. Queda molt bonic en el manual de Moodle però no conec ningú que ho aplique a dia de huí.
  

• Cal reflexionar sobre com s'ha de construir / re-construir el coneixement. Amb textos expositius siguen interactius, vídeos o qualsevol altre format no avancem gran cosa, tot i que valen per a contextos tècnics en els quals cal aprendre algoritmes, passos de procediments. Però no s'arriba a una competència, a una interpretació de les situacions problemàtiques reals. Per exemple, llegir un manual de Joomla no té res a veure amb solucionar problemes reals a aquesta complexa plataforma, i si no em cregueu proveu, proveu.

Com enfocaria jo els cursos on-line?

• Els cursos massius, evidentment necessiten activitats automatitzades, però un fòrum o un IRC (chat) crec que és completament necessari. La sensació d'acompanyament asincrònic (diferit) que dona un fòrum és essencial per continuar el curs.

• Els cursos als centres necessiten un compromís per part de la gent que hi participa. En cas contrari valen per a ben poc, dóna igual que siga d'informàtica com que siga de problemes a l'aula. El compromís ha de nàixer de la necessitat però també, i molt important del que demane i com ho demane l'equip directiu / l'inspector. Si les altes instàncies ho demanen d'una determinada manera no hi ha més remei que fer-ho i aprendre-ho. Exemple: l'ExeLearning als grups de treball. Després del cabreig inicial vas i ho aprens.

• L'estructura d'un curs on-line hauria de tenir aquest components:
  • Unes teoria que contextualitzara.
  • Unes activitats de demostració, guiades.
  • Unes activitats de reptes, no guiades.
  • Un projecte final que donara sentit a l'aprenentatge abordat. En aquest punt s'avaluaria la competència real no les captures de pantalla on és difícil demostrar la competència.
    

• Però necessàriament un curs on-line hauria de tenir:
  • Un fòrum.
  • IRC / Chat / Hangout /Skipe, etc.
  • Vídeos demostratius o possibilitat d'ésser creats pels alumnes.
  • Passos amb captures de pantalla.
  • Wikis participatives on es creara un espai per l'aprenentatge autònom amb els iguals.
  • Possibilitat de crear un Karma per tenir pes específic en el curs basat en la participació dels alumnes.

Crec que basar tot l'aprenentatge dels cursos on-line en captures de pantalla que l'alumne ha d'entregar és un error que cal corregir, acabes pensant que has de demostrar-ho tot. Què passa amb l'aprenentatge informar que es pot mostrar amb una reflexió sobre el tema?

Crec que els tests (preguntes d'opció múltiple, verdader/fals, d'unir respostes, etc.) ajuden en certs casos però legitimen una manera de veure el coneixement que és unidireccional i acrítica, encotillada.

Tot i que estem parlat de MOOC / POOC no em referisc exclusivament a aquesta proposta però porte temps pensant que altres medis necessiten altre tractament de la informació i que l'experiència d'aprenentatge siga directa, siga sincrònica o assíncrona necessita d'un acompanyament per arribar a bon port, per transformar profundament l'aprenentatge, eixe aprenentatge que naix del canvi del sentit de l'experiència (Dewey) jo afegiria canvi en el sentit de l'aprenentatge en l'experiència comunicativa.

Els MOOC naixen com a reclam per estudiar a certes universitats cal no oblidar-ho. A l'escola primària i a secundària potser l'objectiu dels MOOC crec que han d'ésser diferents. Si ja els enfoquem a la comunitat docent el sentiment de comunitat pot ajudar molt i molt a aconseguir assolir aprenentatges, és per això que crec que l'acte comunicatiu és clau en aquest nou medi. Però també crec que tot ha d'acabar en un projecte final per avaluar la competència real de l'alumne.

Au, cacau.

Juan Carlos, jo també pense que el sant de més lluny no fa més miracles.

Crec que limitar el temps no va en detriment, ajuda a no procastinar, però també crec que els cursos on-line tenen massa pressió de dates. Que estiguen oberts sempre ajuda.