{"id":319,"date":"2026-06-07T21:10:40","date_gmt":"2026-06-07T20:10:40","guid":{"rendered":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/?p=319"},"modified":"2026-06-07T21:26:17","modified_gmt":"2026-06-07T20:26:17","slug":"carta-oberta-dun-professor-en-vaga","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/carta-oberta-dun-professor-en-vaga\/","title":{"rendered":"Carta oberta d\u2019un professor en vaga"},"content":{"rendered":"\n

Soc professor de l\u2019ensenyament p\u00fablic valenci\u00e0 i porte vint dies de vaga. Vint dies. Quatre setmanes.<\/strong> Escriure-ho ja impressiona.<\/p>\n\n\n\n

No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 dem\u00e0, ni aquesta setmana que entra, ni com acabar\u00e0 finalment aquest conflicte. Potser quan aquesta carta circule ja hi haur\u00e0 una nova consulta, una nova proposta o un nou escenari. Per\u00f2 hui, ara, necessitava escriure a\u00e7\u00f2.<\/p>\n\n\n\n

No ho dic com una medalla, ni com una lli\u00e7\u00f3 per a ning\u00fa. Ho dic perqu\u00e8 tamb\u00e9 pesa. Pesa a la butxaca, pesa al cos i pesa al cap. Per\u00f2, sobretot, pesa en un lloc m\u00e9s dif\u00edcil d\u2019explicar: pesa en la consci\u00e8ncia<\/strong>.<\/p>\n\n\n\n

Aquests dies he comen\u00e7at a sentir una mena de culpabilitat. Culpabilitat per les conseq\u00fc\u00e8ncies que t\u00e9 el fet que jo estiga de vaga tants dies. En primer lloc, em sap greu per l\u2019alumnat, que no ha triat aquest conflicte i veu com passen els dies sense avan\u00e7os significatius ni en les negociacions ni en el seu aprenentatge. En segon lloc, per les fam\u00edlies, que viuen amb preocupaci\u00f3 les conseq\u00fc\u00e8ncies sense haver sigut escoltades. Tamb\u00e9 em sap greu pels companys i companyes que continuen al centre, sostenint el dia a dia com poden. I tamb\u00e9 pel meu equip directiu, que ha de fer equilibris impossibles.<\/p>\n\n\n\n

I, tanmateix, continue de vaga.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Perqu\u00e8 una cosa \u00e9s que una vaga tinga conseq\u00fc\u00e8ncies, i una altra molt diferent \u00e9s que siga injusta.<\/p>\n\n\n\n

Una vaga no \u00e9s c\u00f2moda. No est\u00e0 pensada per ser-ho. Una vaga, sobretot quan \u00e9s llarga, no \u00e9s una protesta simb\u00f2lica de dues hores, amb foto bonica i tornada ordenada a la normalitat. Una vaga altera la normalitat. I ho fa precisament perqu\u00e8 hi ha una normalitat que ja era injusta abans de la vaga.<\/p>\n\n\n\n

Les reivindicacions s\u00f3n de sobra conegudes i no s\u00f3n cap capritx. S\u00f3n fruit del dia a dia dels centres. S\u00f3n all\u00f2 que condiciona si podem fer b\u00e9 la nostra faena o si nom\u00e9s podem resistir-la.<\/p>\n\n\n\n

Cap docent vol fer vaga contra el seu alumnat. Cap docent vol carregar m\u00e9s feina sobre el seu equip directiu. Cap docent vol complicar la vida de les fam\u00edlies. Jo no estic de vaga contra ells. Estic de vaga perqu\u00e8 tots ells mereixen una escola p\u00fablica millor.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Aquesta \u00e9s la contradicci\u00f3 m\u00e9s dura: la vaga fa mal tamb\u00e9 a persones que estimes, respectes o vols protegir. Per\u00f2 el conflicte no l\u2019ha creat el professorat. El conflicte naix quan una administraci\u00f3 comen\u00e7a a desfer, menysprear o abandonar l\u2019escola p\u00fablica. I es mant\u00e9 quan eixa administraci\u00f3 no escolta prou, ajorna, maquilla, improvisa i converteix cada reivindicaci\u00f3 en una mol\u00e8stia i cada docent mobilitzat en sospit\u00f3s de no voler treballar.<\/p>\n\n\n\n

I encara es fa m\u00e9s dur quan, despr\u00e9s de setmanes de vaga, veus com la Conselleria intenta convertir una mesa de negociaci\u00f3 en un acte de propaganda. C\u00e0meres, streaming, document ben maquetat, grans xifres i posada en escena calculada. Com si el problema fora comunicar millor una proposta i no garantir millor l\u2019educaci\u00f3 p\u00fablica. Com si el cansament del professorat poguera transformar-se, per art de relat, en acceptaci\u00f3. Com si despr\u00e9s de tants dies de vaga nom\u00e9s calguera presentar-se davant les c\u00e0meres per dir: \u201cja est\u00e0, a\u00e7\u00f2 \u00e9s el que hi ha\u201d.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 no. No \u00e9s nom\u00e9s una q\u00fcesti\u00f3 de relat. \u00c9s una q\u00fcesti\u00f3 de garanties, de recursos i de dignitat.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Volem treballar. I tant que volem treballar. Per\u00f2 volem fer-ho en condicions.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Volem tornar a les aules. Volem acabar el curs amb dignitat. Volem mirar l\u2019alumnat als ulls sense sentir que tot dep\u00e9n nom\u00e9s de la nostra bona voluntat. Volem ensenyar, acompanyar, corregir, preparar classes, atendre fam\u00edlies, coordinar-nos, fer escola. I ho volem fer amb orgull d\u2019haver lluitat per aconseguir unes condicions dignes.<\/p>\n\n\n\n

Aquests vint dies m\u2019han ensenyat moltes coses. He vist companyes esgotades continuar organitzant piquets, assemblees, columnes i concentracions. He vist professorat perdre diners i guanyar dignitat. He vist fam\u00edlies entendre que aquesta lluita tamb\u00e9 \u00e9s seua. He vist equips directius demanant que s\u2019escolten els centres. He vist sindicats, assemblees i gent molt diversa intentant caminar junta, amb encerts, errors, nervis i cansament.<\/p>\n\n\n\n

I tamb\u00e9 he vist por. Por de no aguantar. Por de quedar-se sol. Por de perjudicar l\u2019alumnat. Por que tot aquest esfor\u00e7 no servisca de res. \u00c9s normal tindre por. \u00c9s normal dubtar. \u00c9s normal cansar-se. El que no seria normal \u00e9s acceptar que res pot canviar.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Per aix\u00f2 escric aquesta carta. No per donar lli\u00e7ons a ning\u00fa, sin\u00f3 per parlar a totes les persones en qui pense aquests dies.<\/p>\n\n\n\n

A l\u2019alumnat li diria que ho sent. De veritat. Que no \u00e9s contra vosaltres. Que precisament perqu\u00e8 ens importeu, hem arribat fins ac\u00ed.<\/p>\n\n\n\n

A les fam\u00edlies, que entenc la preocupaci\u00f3, el cansament i la incomoditat, per\u00f2 que l\u2019escola p\u00fablica dels seus fills i filles tamb\u00e9 necessita que alg\u00fa diga prou.<\/p>\n\n\n\n

Als equips directius, que sabem que esteu fent equilibris impossibles i que moltes vegades rebeu el colp de totes bandes. Tamb\u00e9 sabem que molts de vosaltres compartiu bona part d\u2019aquest malestar.<\/p>\n\n\n\n

Als companys i companyes que no han pogut fer vaga, o que l\u2019han feta alguns dies, o que dubten, els diria que no es tracta de jutjar-nos entre nosaltres. Cadasc\u00fa sap la seua situaci\u00f3, la seua economia, el seu centre, les seues forces i els seus l\u00edmits. Es tracta d\u2019entendre que cada dia de vaga, cada concentraci\u00f3, cada conversa amb una fam\u00edlia, cada pancarta, cada claustre i cada gest de suport suma.<\/p>\n\n\n\n

I als companys i companyes que han sostingut la vaga tots aquests dies, els diria que tamb\u00e9 tenim dret a estar cansats. Que la culpa no hauria de convertir-se en autoflagel\u00b7laci\u00f3. Que sentir-nos malament no vol dir necess\u00e0riament que estiguem fent malament les coses. Vol dir que l\u2019escola ens importa.<\/p>\n\n\n\n

No s\u00e9 si sempre ho hem fet b\u00e9. Per\u00f2 s\u00e9 per qu\u00e8 ho hem fet.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

La responsabilitat de la situaci\u00f3 actual no \u00e9s del professorat en vaga. La responsabilitat \u00e9s de qui podia haver escoltat abans. De qui podia haver negociat abans. De qui podia haver posat recursos abans. De qui podia haver evitat que arrib\u00e0rem fins ac\u00ed i, tanmateix, ha preferit esperar que ens cansem.<\/p>\n\n\n\n

La vaga \u00e9s dura perqu\u00e8 l\u2019escola p\u00fablica ens importa. Si no ens importara, no ens faria mal.<\/p>\n\n\n\n

Despr\u00e9s de vint dies de vaga, jo tamb\u00e9 estic cansat. Tamb\u00e9 dubte. Tamb\u00e9 em pesa.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2 encara pense que la culpa no hauria de caure sobre qui protesta, sin\u00f3 sobre qui obliga a protestar.<\/p>\n\n\n\n

I encara pense que defensar l\u2019escola p\u00fablica val la pena.<\/strong><\/p>\n\n\n\n

T\u00e0fol Nebot.
Professor de Tecnologia a l’IES Bovalar de Castell\u00f3
Membre de l’executiva local de la Federaci\u00f3 d’Educaci\u00f3 CCOO PV Comarques del Nord<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Soc professor de l\u2019ensenyament p\u00fablic valenci\u00e0 i porte vint dies de vaga. Vint dies. Quatre setmanes. Escriure-ho ja impressiona. No s\u00e9 qu\u00e8 passar\u00e0 dem\u00e0, ni aquesta setmana que entra, ni com acabar\u00e0 finalment aquest conflicte. Potser quan aquesta carta circule ja hi haur\u00e0 una nova consulta, una nova proposta o un nou escenari. Per\u00f2 hui, … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":4,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"activitypub_content_warning":"","activitypub_content_visibility":"","activitypub_max_image_attachments":4,"activitypub_interaction_policy_quote":"anyone","activitypub_status":"federated","footnotes":""},"categories":[19],"tags":[],"class_list":["post-319","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-mon-educatiu"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/users\/4"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=319"}],"version-history":[{"count":2,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":329,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/319\/revisions\/329"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=319"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=319"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=319"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}