{"id":259,"date":"2025-02-26T19:13:28","date_gmt":"2025-02-26T18:13:28","guid":{"rendered":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/?p=259"},"modified":"2025-02-26T19:13:28","modified_gmt":"2025-02-26T18:13:28","slug":"que-es-una-instancia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/que-es-una-instancia\/","title":{"rendered":"Qu\u00e8 \u00e9s una inst\u00e0ncia"},"content":{"rendered":"\n

Quan parlem d\u2019aplicacions de programari lliure<\/a> (i, en general, del programari d\u2019aplicaci\u00f3), hi ha 2 tipus de programes: els que s\u2019instal\u00b7len en el nostre equip i s\u2019executen \u00edntegrament en el nostre sistema (com \u00e9s el cas de LibreOffice<\/em><\/a> o Gimp<\/em><\/a>) i els que s\u2019han d\u2019instal\u00b7lar en un servidor que, connectat a una xarxa, ofereix un servei determinat (per exemple, un servei d\u2019allotjament de v\u00eddeos com el que ofereix PeerTube<\/em><\/a> o un servei d\u2019aules virtuals com el que ofereix Moodle<\/em><\/a>). El primer tipus d\u2019aplicacions les podr\u00edem anomenar aplicacions d\u2019escriptori<\/strong> o programari local<\/strong>, el segon tipus d\u2019aplicaci\u00f3 el podr\u00edem anomenar aplicacions basades en servidor<\/strong> o programari en xarxa<\/strong>, tot i que, amb matisos, tamb\u00e9 se solen anomenar SaaS<\/em> (Software as a Service<\/em>) o programari de computaci\u00f3 en el n\u00favol (Cloud Computing<\/em>).<\/p>\n\n\n\n

Existeix programari en xarxa lliure i programari en xarxa privatiu. En el cas del privatiu, el programa est\u00e0 instal\u00b7lat en els servidors de la companyia privada propiet\u00e0ria, normalment centralitzat i totalment controlat per l\u2019empresa. En el cas del programari lliure de xarxa, es parla sovint del concepte \u201cinst\u00e0ncia<\/strong>\u201d. Com que el programari lliure permet la seua instal\u00b7laci\u00f3 i \u00fas per qualsevol prop\u00f2sit (llibertat 0), aquests programes poden ser instal\u00b7lats en tants servidors de xarxa (o d\u2019internet) com es vulga. Aix\u00ed, cada lloc on est\u00e0 instal\u00b7lat s\u2019anomena \u201cinst\u00e0ncia\u201d. Una inst\u00e0ncia \u00e9s, per tant, una implementaci\u00f3 independent i aut\u00f2noma d\u2019una aplicaci\u00f3 que ofereix un servei en xarxa. Aix\u00ed, podem dir que cada lloc web que ofereix un servei que funciona amb el programari lliure de xarxa, posem per cas, \u00abXYZ\u00bb d’anomeria \u00abinst\u00e0ncia de XYZ\u00bb, on XYZ seria el nom del programari que fa funcionar el lloc web.<\/p>\n\n\n\n

Aix\u00ed, podem trobar inst\u00e0ncies d\u2019un programa de xarxa a tot arreu, des de la inst\u00e0ncia instal\u00b7lada pels mateixos desenvolupadors del programa (normalment anomenada \u201cinst\u00e0ncia oficial\u201d, la qual sol ser de les m\u00e9s conegudes i utilitzades i sol mantenir sempre les versions m\u00e9s noves del programari en q\u00fcesti\u00f3), fins a inst\u00e0ncies creades per empreses, ONG o, fins i tot un particular. Una inst\u00e0ncia pot donar servei a p\u00fablic en general, ja siga a canvi d\u2019una subscripci\u00f3 de pagament, siga de forma gratu\u00efta (inst\u00e0ncies obertes). Per\u00f2, tamb\u00e9 pot donar servei un col\u00b7lectiu particular com podria ser una comunitat escolar, una associaci\u00f3, una fam\u00edlia o un grup d\u2019amigues.<\/p>\n\n\n\n

<\/a> Exemples d\u2019inst\u00e0ncies en programari lliure<\/h2>\n\n\n\n

Ac\u00ed teniu alguns exemples de programari lliure de xarxa i algunes de les seues inst\u00e0ncies. Aquest programari inclou serveis tan diversos com xarxes socials, entorns virtuals d\u2019aprenentatge, entorns d\u2019edici\u00f3 col\u00b7laborativa, allotjament de v\u00eddeo, \u00e0udio, plataformes de comunicaci\u00f3, espai d\u2019emmagatzematge en el n\u00favol.<\/p>\n\n\n\n