{"id":235,"date":"2024-12-15T20:14:38","date_gmt":"2024-12-15T19:14:38","guid":{"rendered":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/?p=235"},"modified":"2024-12-16T16:37:39","modified_gmt":"2024-12-16T15:37:39","slug":"programari-lliure-quan-la-tecnologia-es-fa-transparent","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/tafol\/programari-lliure-quan-la-tecnologia-es-fa-transparent\/","title":{"rendered":"Programari lliure: quan la tecnologia es fa transparent"},"content":{"rendered":"\n

La primera vegada que vaig sentir parlar de programari lliure<\/a>, jo estava buscant una cosa molt m\u00e9s simple: programes gratu\u00efts. Hi havia reculls de programes que et podies descarregar de forma gratu\u00efta, per\u00f2 prompte aquests reculls es van comen\u00e7ar a omplir de publicitat i de programes que podien incloure moltes “sorpreses” per a l’usuari, des de codi que feia obrir centenars de finestres apuntant a llocs web molt intrusius, fins a virus i altres coses gens respectuoses ni paregudes al que es volia buscar. Hi havia honroses excepcions, alguns programes que estaven etiquetats com a “Programari lliure” o “Free Software” en angl\u00e9s, res m\u00e9s lluny d’aquells programes intrusius i plens de coses indesitjades.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s endavant vaig assistir a una xarrada a la Universitat Jaume I de Castell\u00f3 on s’explicava qu\u00e8 era el programari lliure, un moviment que pujava amb for\u00e7a entre el professorat universitari.<\/p>\n\n\n\n

Quatre llibertats fonamentals<\/h2>\n\n\n\n

El programari lliure \u00e9s molt m\u00e9s que un preu zero<\/strong>, \u00e9s una filosofia, una manera d’entendre la tecnologia i els drets digitals. Richard Stallman, programador, activista digital, fundador i gur\u00fa del moviment del programari lliure, va definir quatre llibertats essencials per a considerar un programari com a lliure:<\/p>\n\n\n\n

0. Llibertat d’\u00fas<\/strong>: Pots executar el programa per a qualsevol prop\u00f2sit.<\/p>\n\n\n\n

1. Llibertat d’estudi<\/strong>: Pots examinar com funciona el programa.<\/p>\n\n\n\n

2. Llibertat de modificaci\u00f3<\/strong>: Pots adaptar-lo a les teues necessitats.<\/p>\n\n\n\n

3. Llibertat de redistribuci\u00f3<\/strong>: Pots compartir el programa original o les teues versions.<\/p>\n\n\n\n

No es tracta de preu, sin\u00f3 de respecte a l’usuari i al coneixement.<\/p>\n\n\n\n

M\u00e9s que una etiqueta t\u00e8cnica<\/h2>\n\n\n\n

El programari lliure representa una revoluci\u00f3 \u00e8tica. \u00c9s com si, en comptes de vendre’t un cotxe amb el cap\u00f3 soldat, et donaren els pl\u00e0nols, les ferramentes i la llibertat de modificar-lo.<\/p>\n\n\n\n

S\u00f3n exemples de programes lliures: Linux, el nucli del sistema operatiu m\u00e9s usat en servidors d’internet; Mozilla Firefox<\/a>, l’excel\u00b7lent navegador multiplataforma; LibreOffice<\/a>, la suite ofim\u00e0tica lliure derivada de la primera OpenOffice, lliure tamb\u00e9. I molts altres centenars de programes, siguen d’execuci\u00f3 local o pensats per a servidors, com ara, Thunderbird<\/a>, Moodle<\/a>, GIMP<\/a>, Audacity<\/a>, Kdenlive<\/a>, VLC<\/a>, Inkscape<\/a>, Signal<\/a>, NextCloud<\/a>, Ubuntu<\/a>, Debian<\/a>, Fedora<\/a>, LineageOS<\/a>, Git<\/a>, Visual Studio Code<\/a>, PostgreSQL<\/a>, Python<\/a>. Programes que qualsevol pot estudiar, modificar i millorar. Programes on la comunitat \u00e9s la veritable protagonista.<\/p>\n\n\n\n

Per qu\u00e8 hauria d’importar-te?<\/h2>\n\n\n\n

Tres raons r\u00e0pides que et poden ajudar a pensar que \u00e9s important:<\/p>\n\n\n\n