Valencià, pòdcast i RSS: cultura lliure o plataformes tancades?

per

La III Gala del Pòdcast i Creació de Contingut en Valencià és, sobretot, una bona notícia: més veus, més formats, més gent fent cultura i divulgació en la nostra llengua. Però en mirar el palmarés d’enguany m’ha vingut una reflexió incòmoda (i crec que necessària): la gala mescla pòdcast i “creació de contingut”. I té sentit que ho faça, perquè al capdavall un pòdcast és exactament això: creació de contingut… en àudio. El problema és que, sota el mateix paraigua, conviuen dos camins d’evolució molt diferents.

D’una banda, el pòdcast: encara n’hi ha alguns que es publiquen com va nàixer, amb fitxer descarregable + feed RSS (🛜), i després —si convé— es repliquen en més o menys plataformes. Però també n’hi ha altres que acaben encapsulats en plataformes com Spotify, que volen convertir el pòdcast en un “format intern” i fagocitar-ho tot, fins a fer desaparéixer la idea original d’un pòdcast lliure i interoperable (un poc com han fet amb la música).

De l’altra, la creació de contingut: sovint només viu en plataformes molt tancades (Instagram, TikTok, Facebook) o “mig obertes” però amb publicitat infumable i una aspiradora de dades enganxada al darrere (YouTube). Publicar en aquestes plataformes és normal si el que busques és arribar a molta gent, perquè ara per ara és on està la majoria; però també deixa fora uns quants altres. Jo, per exemple, no tinc Instagram ni TikTok; així que hi ha projectes que, literalment, no puc descobrir ni seguir sense passar per un jardí privat.

Així que aprofite la gala per parlar en aquest article de difusió, cultura lliure i sobirania digital… i per defensar una idea molt simple: si volem màxima difusió sense perdre llibertat, el futur no és “publicar només on estan tots”, sinó publicar en formats oberts i més portables. Per exemple: blogs propis, plataformes obertes com archive.org, i distribució amb llicències obertes en diferents canals —siga amb feeds RSS o replicant còpies.

En resum: la clau de la llibertat és tindre el control del teu contingut.

El pòdcast original: què és (de veritat)

Un pòdcast, en l’ADN original, és una cosa molt simple i molt potent: d’una banda tens fitxers d’àudio (o vídeo) pujats a algun lloc; de l’altra, un feed RSS (🛜 la icona típica) que llista els episodis i permet que qualsevol aplicació s’hi subscriga.

Això vol dir que no depens d’una app concreta. Tu tries un agregador de pòdcasts (en anglés, podcatcher), t’hi subscrius amb RSS i ja està.

Una conseqüència preciosa d’aquest model és que pots descarregar l’àudio al dispositiu i escoltar-lo offline, sense dependre de cobertura, dades, ni de si demà canvien una plataforma, un algorisme o una política d’ús.

Com escoltar pòdcasts sense lligams

La millor manera és usar un agregador de pòdcasts: una app que llig feeds RSS i et gestiona les subscripcions. La idea clau és que l’app és intercanviable. Si tens el RSS, el pòdcast és teu i te’l pots emportar a qualsevol agregador.

Si busques opcions lliures, a Android tens AntennaPod (a F-Droid i també a Play Store). Si vols una opció que funcione en diversos dispositius, Pocket Casts és una alternativa coneguda. Si no et fa res usar una opció no lliure però molt popular, tens Podcast Addict. A iOS, Apple Podcasts ve integrada i és la que més gent usa.

El flux, tal com hauria de ser, és senzill: busques el programa pel nom dins del teu agregador o bé enganxes el feed RSS (🛜). A partir d’ací, l’agregador et mostra els episodis, te’ls baixa quan ixen i t’ofereix escolta offline.

Això té un avantatge clau: pots descarregar l’àudio al dispositiu i conservar-lo. No depens de connexions ni de canvis posteriors. La majoria de serveis d’allotjament de pòdcasts generen un RSS per a cada programa, però no tots (algunes plataformes d’escolta amaguen l’RSS i altres ni en tenen).

En vídeo el panorama és pitjor: tot i que existeix el videopòdcast (vídeo distribuït via RSS), la majoria d’allotjaments no ofereixen RSS.

Problemes d’usar les apps de les pròpies plataformes

Quan uses l’app d’una plataforma concreta, sovint tens aquests inconvenients:

  • Catàleg limitat: només escoltes el que està publicat dins d’eixa plataforma. Queden fora molts pòdcasts d’altres llocs i els autoallotjats.
  • Subscripció “presonera”: no estàs seguint un RSS; estàs seguint un perfil dins d’un servei. Si canvies d’app o el servei canvia, perds el rastre.
  • Menys control de l’arxiu: descarregar i conservar episodis pot ser més difícil o quedar subjecte a condicions.

I dos casos típics:

  • iVoox: sovint amaga el feed RSS darrere d’una icona menudeta; tot i això, el feed hi és i es pot reutilitzar en qualsevol agregador. Convé saber, però, que últimament ha impulsat publicitat dinàmica (insercions d’anuncis dins dels àudios).
  • Spotify: pots escoltar-hi programes, sí, però, a diferència d’iVoox, no pots escoltar programes allotjats a Spotify des d’una altra app d’agregació. És un model de “veniu a casa meua, i quan estigueu tots, patapam!, us tallaré les ales”. Això —al meu parer— desdibuixa (quan no mata) la idea original del pòdcast com a mitjà obert.

Consells per a creadors: publicar en “mode lliure” (i després, si vols, ja repliques)

Si fas (o vols fer) un pòdcast —o un videopòdcast—, ací van idees per mantindre un RSS teu i després distribuir-lo.

1) Allotja els àudios en espais “teus” o oberts

Usa espais per allotjar el teu contingut que estiguen controlats per tu. El millor és un servidor propi (o del teu col·lectiu) perquè tens el màxim control sobre arxius, URL i condicions. Si això no és possible, també poden servir opcions obertes com Internet Archive, ideal per preservar i no dependre d’una empresa que et canvie les regles a mitja partida.

I encara hi ha un terme mig interessant: allotjar en plataformes específiques que funcionen amb programari i filosofia oberta. Per exemple, un Funkwhale (per a àudio) o una instància de PeerTube (per a vídeo). No és “casa teua” al 100%, però almenys és un ecosistema més alineat amb la cultura lliure i, sobretot, més portable que els jardins privats de sempre.

2) Genera un feed RSS lliure (que siga el teu “origen canònic”)

Una vegada tens els àudios en un lloc controlable (com hem dit al punt 1), el següent és tindre un feed RSS propi que siga la referència estable del teu projecte. Aquest feed és el que després pots enviar a directoris (Apple Podcasts, iVoox, etc.) o usar per a replicar el programa en altres plataformes sense perdre el control.

  • WordPress (la via més fàcil si ja tens web): qualsevol categoria té RSS i qualsevol etiqueta també.
  • Castopod (autoallotjable, orientat a pòdcast i federable): et dona web i RSS “de sèrie”, pensat just per a això.

I si el teu projecte és sobretot en vídeo (PeerTube, per exemple), val la pena plantejar-se un videopòdcast amb RSS o, com a mínim, una web pròpia que publique cada episodi i genere un feed estable (encara que el vídeo estiga allotjat en una instància oberta).

3) Distribueix sense regalar el control

El truc és: RSS com a font canònica i la resta com a aparadors. En alguns casos és molt fàcil, perquè plataformes com Apple Podcasts (i sovint també iVoox) poden beure directament del teu RSS. Això vol dir que els oients —encara “presoners” dins de la plataforma privativa— et poden escoltar allí… però tu continues manant, perquè l’origen real del programa és el teu feed.

En altres casos no n’hi ha prou amb el RSS i has de pujar una còpia del teu àudio o vídeo a la plataforma (per arribar al públic que només mira o consumeix des d’allí). No passa res: l’important és que dins del teu contingut —i també en la descripció— sempre anuncies la font pròpia original (la web i el RSS). Així, el dia que canvies de plataforma, o que aparega una plataforma nova, no has de “reconstruir” l’audiència: només l’has de portar a casa.

En resum: publica on estiga la gent, sí, però fes-ho amb una brúixola clara. La teua llar és la teua web i el teu RSS; la resta, canals temporals.

Directori dels premiats: webs, RSS i/o plataformes tancades

Nota: on he trobat RSS, l’incloc. On no he trobat feed públic (o no és un pòdcast), indique les plataformes on apareix.

🏆 Pòdcast de l’any

Viatge per les Terres Intermèdies

Pòdcast sobre el lore i l’univers d’Elden Ring contat a través d’una partida.

🌱 Pòdcast revelació

Bar Trinquet

Un pòdcast entre el bar i el trinquet.

😂 Humor i entreteniment

Xusma Deluxe

El pòdcast que no sabies que no necessitaves, presentat i editat pels kamikazes existencials Raúl Diego, Jose Molins, Aina Monferrer i Jordi Palau.

🎭 Cultural

Sona a Casa

Perfil dedicat a l’actualitat musical del País Valencià: estrenes, concerts, entrevistes i més.

  • Lloc principal: Instagram @sonaacasa
  • Altres plataformes: (no he pogut confirmar cap web o RSS propi; si tenen enllaç central tipus Linktree, l’afegirem quan el localitzem)
  • RSS: (no aplica / no disponible com a pòdcast, de moment)

🏛️ Contingut institucional

La Nostra Veu (Diari La Veu)

🗳️ Premi del públic

Ademés Ademús

Pel que he pogut localitzar, funciona com a pòdcast (àudio) però amb presència sobretot en plataformes.

👩‍🏫 Contingut didàctic

Sexpsòloga

Ací el format sembla més aviat creació de contingut (xarxes/vídeo curt), no un pòdcast clàssic amb RSS.

  • Link central (enllaços): https://linktr.ee/sexpsologa
  • Plataformes: YouTube, TikTok, LinkedIn (i altres enllaços del Linktree)
  • RSS: (no aplica / no localitzat com a pòdcast)

🧭 Territori i natura

Nando Durà

Encara que la seua presència pública és sobretot com a creador, ací sí que hi ha (com a mínim) un projecte clar de pòdcast: Llaurant Futur, el pòdcast on el camp valencià parla clar.

🎶 Musical

Albert Bisbal

Pel que es veu, és sobretot divulgació musical en xarxes (no necessàriament un pòdcast amb RSS).

  • Instagram (actual): https://www.instagram.com/albertbisbal_/
  • TikTok: (present, segons referències públiques; si localitzem el perfil exacte, l’afegim ací)
  • RSS: (no aplica / no localitzat com a pòdcast)

🗣️ Lingüística

Viclleor

Contingut lingüístic en format xarxes (vídeo curt), sense RSS de pòdcast.

  • Instagram: https://www.instagram.com/viclleor/
  • TikTok: https://www.tiktok.com/@viclleor
  • RSS: (no aplica / no localitzat com a pòdcast)

🌟 Creador de l’any

Joan Sendra – Capità Paella

  • Instagram: https://www.instagram.com/capita_paella/
  • TikTok: https://www.tiktok.com/@el_sendra
  • RSS: (no aplica / no localitzat com a pòdcast)

🧩 Ètica i valors

Blanca & Pau — Ja l’hem liat

Projecte independent de comentari d’actualitat (política i societat) en valencià, en format principalment audiovisual per a xarxes.

  • Instagram del projecte: https://www.instagram.com/jalhemliat/
  • Perfils: Blanca Trull https://www.instagram.com/akablanktrll/ · Pau Guzmán https://www.instagram.com/pauguzman_/
  • RSS: (no he estat capaç de trobar el pòdcast “Ja l’hem liat”; si existeix i em passes l’enllaç, l’afegisc)

✨ Creador revelació

Pedro Irles

Creador audiovisual (més a prop de vídeo/actualitat que no d’un pòdcast amb RSS).

  • X (Twitter): https://x.com/pedroirlesm
  • YouTube: https://www.youtube.com/channel/UC-ce6FD2sdf-o1sUK6orwdA
  • Instagram: https://www.instagram.com/pedroirlesm/
  • RSS: (no aplica / no localitzat com a pòdcast)

Tancament: el valencià necessita audiència… i també infraestructures obertes

La gala ens recorda que hi ha talent i ganes. Ara bé: si el valencià creix només dins de jardins privats, el dia que tanquen la porta (o et posen un peatge, o et canvien l’algorisme), ens quedem fora.

Per això, si has arribat fins ací, et propose una cosa molt simple:

  • si escoltes pòdcasts, prova un dia a subscriure’t per RSS (🛜);
  • i si crees contingut, planteja’t tindre una eixida lliure (web + feed).

La llengua no és només contingut: també és canal, distribució i sobirania.

Feu un comentari

"edutictac.es

Canviar la contrasenya