La primera vegada que vaig sentir parlar de programari lliure, jo estava buscant una cosa molt més simple: programes gratuïts. Hi havia reculls de programes que et podies descarregar de forma gratuïta, però prompte aquests reculls es van començar a omplir de publicitat i de programes que podien incloure moltes “sorpreses” per a l’usuari, des de codi que feia obrir centenars de finestres apuntant a llocs web molt intrusius, fins a virus i altres coses gens respectuoses ni paregudes al que es volia buscar. Hi havia honroses excepcions, alguns programes que estaven etiquetats com a “Programari lliure” o “Free Software” en anglés, res més lluny d’aquells programes intrusius i plens de coses indesitjades.
Més endavant vaig assistir a una xarrada a la Universitat Jaume I de Castelló on s’explicava què era el programari lliure, un moviment que pujava amb força entre el professorat universitari.
Quatre llibertats fonamentals
El programari lliure és molt més que un preu zero, és una filosofia, una manera d’entendre la tecnologia i els drets digitals. Richard Stallman, programador, activista digital, fundador i gurú del moviment del programari lliure, va definir quatre llibertats essencials per a considerar un programari com a lliure:
0. Llibertat d’ús: Pots executar el programa per a qualsevol propòsit.
1. Llibertat d’estudi: Pots examinar com funciona el programa.
2. Llibertat de modificació: Pots adaptar-lo a les teues necessitats.
3. Llibertat de redistribució: Pots compartir el programa original o les teues versions.
No es tracta de preu, sinó de respecte a l’usuari i al coneixement.
Més que una etiqueta tècnica
El programari lliure representa una revolució ètica. És com si, en comptes de vendre’t un cotxe amb el capó soldat, et donaren els plànols, les ferramentes i la llibertat de modificar-lo.
Són exemples de programes lliures: Linux, el nucli del sistema operatiu més usat en servidors d’internet; Mozilla Firefox, l’excel·lent navegador multiplataforma; LibreOffice, la suite ofimàtica lliure derivada de la primera OpenOffice, lliure també. I molts altres centenars de programes, siguen d’execució local o pensats per a servidors, com ara, Thunderbird, Moodle, GIMP, Audacity, Kdenlive, VLC, Inkscape, Signal, NextCloud, Ubuntu, Debian, Fedora, LineageOS, Git, Visual Studio Code, PostgreSQL, Python. Programes que qualsevol pot estudiar, modificar i millorar. Programes on la comunitat és la veritable protagonista.
Per què hauria d’importar-te?
Tres raons ràpides que et poden ajudar a pensar que és important:
- Privacitat: Sense codi tancat, no hi ha portes amagades o “del darrere“, codi amb instruccions que poden fer el que el programador vulga sense que l’usuari se n’adone.
- Seguretat: Més ulls revisant el codi significa menys vulnerabilitats, això ha estat demostrat fins al punt que grans empreses han incorporat el programari lliure als seus productes per fer-los més segurs i confiables.
- Independència tecnològica: No depens d’un únic proveïdor i permet alliberar-te de les restriccions injustes que solen imposar, trencant els monopolis digitals que et limiten les opcions, controlant les teues eines tecnològiques i decidint lliurement quins programes uses sense dependre d’un únic ecosistema tancat.
Més recursos
Si vols aprofundir en el tema pots consultar els següents llocs:
- GNU Project: Lloc del projecte liderat per Richard Stallman, GNU, el sistema operatiu complet basat en programari lliure i el lloc on naix tota la filosofia del moviment.
- Free Software Foundation: Lloc de la fundació que manté la definició de “Programari Lliure” i revisa el conjunt de Llicències de programari que respecten les 4 llibertats.
- Electronic Frontier Foundation: Organització sense ànim de lucre que defensa els drets civils en l’era digital, treballant per protegir la privadesa, la llibertat d’expressió i la innovació a Internet.
- Free Software Foundation Europe: Organització que promou l’ús i la defensa del programari lliure a Europa, treballant per garantir que els usuaris tinguen control sobre la tecnologia que utilitzen.
El programari lliure no és una tendència, és un moviment. Una manera de dir que la tecnologia pot ser ètica, transparent i al servei de les persones.
I tu, ets una persona llesta per alliberar els teus dispositius?
