El moviment del programari lliure va ser la llavor d’una revolució que va anar molt més lluny del codi informàtic. Va obrir els ulls a tota una generació sobre com el coneixement pot (i hauria de) circular lliurement, transformant-se des del tancament absolut cap a un model de compartició i col·laboració.
Quan Richard Stallman va iniciar el projecte GNU als anys 80, probablement no imaginava que la seua lluita contra el programari privatiu obriria les portes a una transformació cultural més àmplia. El seu missatge era clar: el coneixement no hauria de ser un producte tancat, sinó un recurs compartit.
Dels bits als continguts: Naixement de Creative Commons
El 2001, Lawrence Lessig, inspirat directament pels principis del programari lliure, va fundar Creative Commons. La idea era simple, però radical: crear un sistema de llicències que permetés als creadors decidir com volien compartir la seua obra.
Les llicències Creative Commons van néixer com una alternativa al “tots els drets reservats” del copyright tradicional. Un sistema on els autors pogueren especificar exactament com volien que es compartira i utilitzara el seu treball.
Les llicències obertes enfront de “tots els drets reservats”
Creative Commons és un ventall de 6 llicències que permeten compartir i fer determinats usos de qualsevol obra cultural sense demanar permís, sempre que es faça un reconeixement de l’autoria adequat (clàusula coneguda com a “BY”) i es complisquen, si és el cas, les següents condicions:
- ND (No Derivative): Cal respectar la integritat de l’obra i no es permeten fer modificacions (conegudes com a “obra derivada”)
- NC (No Comercial): No es pot utilitzar el material per a finalitats comercials
- SA (Share Alike): Si es fa obra derivada cal compartir-la amb la mateixa llicència. És la clàusula coneguda com a “Copyleft”. El copyleft és una de les idees més enginyoses del programari lliure. És un ús creatiu del copyright per garantir que la llibertat es mantinga: “Si uses la meua obra lliurement, el que faces amb ella també ha de ser lliure”.
Per conéixer les restriccions que imposa el copyright i les diferències amb les llicències Creative Commons, podeu llegir l’article amb els conceptes bàsics sobre propietat intel·lectual i llicències Creative Commons.
Cultura lliure, un pas més enllà de les llicències obertes
No totes les llicències Creative Commons són considerades de cultura lliure. Per a ser-ho, una llicència ha de permetre:
- Usar l’obra per a qualsevol propòsit
- Estudiar l’obra i aplicar el coneixement adquirit
- Fer i redistribuir còpies de l’obra
- Fer canvis i millores i distribuir-les
Només dues llicències Creative Commons compleixen aquests requisits:
- CC-BY: La més lliure. Només demana reconeixement
- CC-BY-SA: Copyleft cultural. Garanteix que les adaptacions també seran lliures
Tot i que sovint es confonen, cal diferenciar entre Copyleft i Cultura lliure, ja que no són el mateix: Una obra amb copyleft (SA) obliga al fet que les obres derivades siguen lliures, en canvi, una obra de cultura lliure permet tots els usos fonamentals, amb copyleft o sense.
Enllaç: “Guia de Creative Commons per comprendre les obres culturals lliures”
Beneficis de la cultura lliure
La cultura lliure genera un cercle virtuós de creació i innovació:
- Fomenta la creativitat: Les obres es poden adaptar i transformar lliurement
- Democratitza el coneixement: Tothom pot accedir i aprendre
- Millora la qualitat: Més ulls revisant i millorant
- Optimitza recursos: No cal reinventar la roda
- Genera comunitat: Es creen xarxes de creadors i usuaris
Una crida a l’acció
La cultura lliure no és un concepte abstracte. És una eina de transformació social. Cada vegada que publiquem un article, una foto, un vídeo amb una llicència oberta, estem construint un món on el coneixement circula lliurement.
No esperem que canvien les lleis. Siguem nosaltres qui canviem la pràctica.
Siguem lliures!
