La societat digital del segle XXI té un repte pendent en la creació de continguts audiovisuals: si els diners per crear-los venen de tots, per què no pot gaudir-los tothom lliurement? Crec que totes les televisions públiques i, en especial, aquelles que tenen com a objectiu promoure la difusió de la cultura pròpia, com la nostra À Punt, tenen l’oportunitat de liderar un canvi de paradigma en la producció cultural.
Recordeu la campanya “Public Money? Public Code!” de la Free Software Foundation Europe. El seu missatge era diàfan: si una institució pública paga el desenvolupament d’un programari amb els nostres impostos, aquest codi hauria de ser accessible, modificable, reutilitzable per tothom. Doncs bé, traslladem aquest principi al camp audiovisual.
Quan À Punt produeix un documental sobre la cultura valenciana, quan crea una sèrie sobre la nostra història, quan genera continguts educatius o informatius, qui realment està pagant? Els ciutadans. Amb els nostres impostos, amb el nostre suport. Per tant, té sentit que aquests continguts estiguen tancats sota copyright tradicional?
Les llicències de cultura lliure, com les de Creative Commons, ofereixen un model alternatiu. Permetrien que:
- Qualsevol escola puga usar els continguts com a material didàctic, fins i tot editar-los i adaptar-los, facilitant la tasca educativa amb continguts de la nostra cultura, oberts i gratuïts.
- Creadors locals puguen remesclar i adaptar els continguts, ampliant l’oferta que es podria incorporar a la plataforma pròpia si s’afegeix la clàusula “Compartir igual (SA)“.
- Plataformes de continguts de tot el món puguen oferir el catàleg més enllà d’estar en una plataforma local i tancada.
- El patrimoni cultural es difonga més enllà de les emissions puntuals.
- Investigadors puguen citar i reutilitzar fragments.
No es tracta sols de posar continguts a l’abast, sinó de democratitzar la cultura. De passar d’un model unidireccional de televisió a una creació col·laborativa on la ciutadania no siga només consumidora, sinó també part activa.
I À Punt té un paper estratègic. Com a televisió que treballa en una llengua minoritzada, alliberar els seus continguts seria un acte de sobirania cultural. Permetria que el valencià guanye visibilitat, que els nostres relats es puguen compartir més enllà de les nostres fronteres administratives.
La proposta és clara: tota producció d’À Punt finançada amb fons públics hauria de publicar-se amb llicències de cultura lliure. Documentals, sèries, informatius, programes educatius. Tot.
Som-hi, À Punt. La cultura lliure ens espera!
