Els codis QR s’han convertit en una ferramenta quotidiana. Els posem en cartells, presentacions, apunts, activitats, infografies… i per generar-los és molt habitual buscar en Internet «generador de QR» i utilitzar una de les primeres webs que apareixen.
Jo mateix ho he fet moltes vegades.
El problema és que no tots aquests serveis fan simplement el que sembla que fan.
Fa temps que, en escanejar alguns codis QR, em trobe una cosa que em molesta especialment: en lloc de mostrar-me directament l’adreça web a la qual vull accedir, el QR apunta primer a una URL del servei que l’ha generat. Després, aquesta web em redirigeix cap a la destinació final.
És a dir, si jo volia crear un QR per a https://exemple.org/article, el codi pot contindre en realitat alguna cosa semblant a https://servei-qr.com/abcd1234, i és aquest servei qui decideix després enviar-me a l’article.
Això pot servir per oferir estadístiques, modificar posteriorment la destinació d’un QR o donar altres serveis afegits. Però, si jo només volia un codi QR amb una adreça web dins, significa introduir un intermediari que no necessite.
I això planteja unes quantes preguntes.
Què registra el servei cada vegada que algú escaneja el QR? Durant quant de temps funcionarà aquella redirecció? Què passarà si l’empresa desapareix, canvia les condicions del servei o decideix que aquella funcionalitat deixa de ser gratuïta? I, sobretot, per què hauria de dependre d’un servei extern per fer una cosa que el meu ordinador pot fer perfectament tot sol?
La bona notícia és que podem generar codis QR directament amb programari lliure, sense enviar cap informació a cap web i fins i tot completament fora de línia.
I probablement ja tenim instal·lada alguna de les eines necessàries.
LibreOffice: la manera més senzilla
LibreOffice incorpora directament un generador de codis QR.
El trobarem a:
Insereix → Objecte OLE → Codi de barres i QR
Només hem d’introduir el text o l’adreça web que volem codificar i LibreOffice generarà el QR dins del document.
És probablement la millor opció quan simplement necessitem afegir un QR a un document, una fitxa, uns apunts o una presentació.
Té, a més, un avantatge important: el QR conté exactament la informació que nosaltres li hem indicat. Si posem una URL, quan l’escanegem amb el mòbil podrem veure eixa URL abans d’obrir-la.
No hi ha redireccions, comptes d’usuari, anuncis ni serveis intermediaris.
Inkscape: quan volem controlar també el disseny
Si treballem amb gràfics, cartells o infografies, Inkscape ens dona moltes més possibilitats.
Podem generar un QR des de:
Extensions → Renderització → Codi de barres → Codi QR
A diferència d’altres generadors, Inkscape crea el codi com a gràfic vectorial.
Això significa que podem ampliar-lo sense perdre qualitat i, a més, editar-lo com qualsevol altre objecte vectorial: canviar colors, modificar-ne alguns elements o integrar-lo millor dins del disseny.
Naturalment, convé no entusiasmar-se massa amb la creativitat: un QR molt bonic que després no es pot escanejar no ens servirà de massa. Sempre és recomanable comprovar-lo amb diversos dispositius després de modificar-lo.
Però per a cartells, infografies o materials que després exportarem a SVG o PDF, és una opció especialment interessant.
QRencode: codis QR des de la terminal
I si volem anar un poc més enllà tenim QRencode, una ferramenta lliure per generar codis QR des de la línia d’ordres.
En GNU/Linux sol estar disponible directament als repositoris de la distribució.
Una ordre tan senzilla com:
qrencode -o qr.png "https://exemple.org"
ens generarà un fitxer PNG amb el codi QR corresponent.
També podem generar SVG, controlar la mida, el nivell de correcció d’errors i altres paràmetres.
Però la gràcia de fer-ho des de la terminal apareix sobretot quan necessitem automatitzar.
Per exemple, si tenim una llista amb desenes d’URL, podem crear amb unes poques línies de script tots els codis QR d’una sola vegada.
Això pot ser útil per generar codis per a una classe sencera, una exposició, un conjunt de recursos educatius, fitxes, inventaris o qualsevol altre treball repetitiu.
Un QR no necessita Internet per existir
Crec que de vegades hem assumit que per fer qualsevol operació amb informació digital necessitem buscar una web que ens la faça.
Però un codi QR no és més que una manera de representar informació gràficament.
Per generar-lo no necessitem cap servidor, cap compte d’usuari ni enviar les nostres dades a ningú.
Amb LibreOffice, Inkscape o QRencode podem crear-lo al nostre ordinador, amb programari lliure i completament fora de línia.
I, de passada, obtenim una cosa que per a mi és especialment important: quan algú escaneja el QR pot veure directament on el volem enviar, sense passar abans per una adreça desconeguda d’una empresa intermediària.
Per a una operació tan senzilla, menys núvol també significa menys dependències, menys rastreig i menys coses que poden deixar de funcionar en el futur.
