{"id":1149,"date":"2012-12-29T18:25:37","date_gmt":"2012-12-29T18:25:37","guid":{"rendered":"http:\/\/quinboigproposit.wordpress.com\/?p=1149"},"modified":"2012-12-29T18:25:37","modified_gmt":"2012-12-29T18:25:37","slug":"control-per-ordinador-dels-projectes-de-tecnologia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/2012\/12\/29\/control-per-ordinador-dels-projectes-de-tecnologia\/","title":{"rendered":"Control per ordinador dels projectes de Tecnologia"},"content":{"rendered":"

Penseu que de programar se n’apr\u00e8n programant<\/em><\/strong>. No hi ha dreceres. L’\u00fanica manera de ser competents programant \u00e9s practicant molt. Aix\u00f2 vol dir, equivocant-vos molt. Que ning\u00fa es decebi per fer errors en els seus programes, aquest \u00e9s el proc\u00e9s habitual. De fet, aquesta \u00e9s una de les parts m\u00e9s divertides de programar. Possiblement estareu gran part del vostre temps jugant a detectius, o resolent trencaclosques, activitats equivalents a trobar errors en els vostres programes.<\/p>\n

(fragment del curs: Scratch: Introducci\u00f3 a la programaci\u00f3 d’ordinadors<\/a>)<\/p><\/blockquote>\n

Aquest article pret\u00e9n ser una revisi\u00f3 de quines eines tenim al taller de Tecnologia per a controlar els projectes mitjan\u00e7ant l’ordinador. Potser no \u00e9s una llista completa, per aix\u00f2 els articles tenen un apartat de comentaris. Si trobeu que m’he deixat alguna ferramenta, podeu afegir-la.<\/p>\n

Entre els diversos sistemes que podem utilitzar destacarem aquells que es puguen utilitzar amb programari lliure.<\/p>\n

\"\"
\u00abArduino Uno 1\u00bb per datunie disponible en http:\/\/www.flickr.com\/photos\/datunie\/8291987438\/ sota llic\u00e8ncia CC BY-SA 2.0<\/figcaption><\/figure>\n

El m\u00e9s habitual per al control per ordinador dels projectes tecnol\u00f2gics s\u00f3n les targetes controladores. Aquestes incorporen microcontroladors<\/a> que s\u00f3n el cervell de la targeta. Els podem programar per a que processen les entrades, on connectarem els sensors (polsador, LDR, …), i donen ordres a les eixides, on estaran connectats els actuadors (motors, LEDs, …). Com ja vam comentar a una entrada anterior<\/a>, l’\u00fas d’una targeta controladora ens permet substituir la l\u00f2gica cablejada amb la que controlem un determinat sistema tecnol\u00f2gic, per la l\u00f2gica programada, que \u00e9s m\u00e9s vers\u00e0til.<\/p>\n

—————————————————<\/p>\n

Per\u00f2 tamb\u00e9 podem utilitzar dos interf\u00edcies que no depenen de programar un microcontrolador extern a l’ordinador.<\/p>\n

Lectors de pantalla<\/strong><\/p>\n

S’utilitzen lectors (LDR) que capten la senyal lluminosa de la pantalla de l’ordinador. La programaci\u00f3 per a que una part de la pantalla aparega obscura o blanca se sol realitzar amb llenguatge LOGO, podem fer servir l’aplicaci\u00f3 xLOGO o KTurtle<\/a> (disponible per a LliureX des dels reposit\u00f2ris d’Ubuntu). Per\u00f2 tamb\u00e9 es podria programar amb Scratch.<\/p>\n

En el seg\u00fcent v\u00eddeo es controla una atracci\u00f3 de cavallets<\/a> amb lectors de pantalla: Proyectos de Tecnolog\u00eda con lectores de pantalla con lenguaje Logo<\/a>.<\/p>\n

Podem comparar els programes que s’utilitzen en el v\u00eddeo anterior per a controlar l’atracci\u00f3 de fira si fem servir Winlogo o Scratch. Els dos provoquen el mateix efecte en la pantalla, una l\u00ednia blanca que apareix i desapareix. En Scratch s’ha canviat l’escenari blanc a un negre, sin\u00f3 no apareixeria cap l\u00ednia a l’executar el programa.<\/p>\n

\"Captura<\/a>
Captura de winlogo<\/figcaption><\/figure>\n
\"Captura<\/a>
Captura d’Scratch<\/figcaption><\/figure>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 de lectors de pantalla en dos entrades d’aquest bloc: Professor Tecnol\u00f2gic del mes de\u00a0Febrer<\/a> i M\u00fasica i Tecnologia unides per\u00a0LOGO<\/a>.<\/p>\n

[youtube=http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=vVS-lYIZnwY]\n

V\u00eddeo de projectes controlats amb lectors de pantalla.<\/p>\n

Targeta<\/strong> controladora adaptable a un PC<\/strong><\/p>\n

Es tracta d’una targeta que es comunica amb l’ordinador pel port paral\u00b7lel.\u00a0 La targeta realitza el control mitjan\u00e7ant una s\u00e8rie de rel\u00e9s i permet controlar dispositius d’entrada i d’eixida. La programaci\u00f3 es realitza amb WinLOGO.<\/p>\n

M\u00e9s informaci\u00f3 en Tarjeta controladora adaptable a un PC<\/em><\/a> en la biblioteca de recursos educatius del Cefire d’Elda.<\/p>\n

—————————————————<\/p>\n

En l’apartat de targetes amb microcontroladors podem destacar Picaxe i Arduino.<\/p>\n

Picaxe<\/strong><\/p>\n

Molts tallers de Tecnologia disposen d’unes quantes targetes Picaxe (nosaltres en tenim 3) que va enviar la Conselleria d’Educaci\u00f3. I hi ha molt professorat que les ha utilitzat per al control de projectes. Disposen de 8 eixides digitals, 7 entrades digitals, 4 entrades anal\u00f2giques, i dos eixides per posar-hi directament dos motors.<\/p>\n

Per a programar Picaxe en Linux podem utilitzar LinAXEpad, que est\u00e0 disponible en la p\u00e0gina de Picaxe<\/a>. Ac\u00ed hi ha unes instruccions per a la instal\u00b7laci\u00f3: Programaci\u00f3 d’automatismes en Linux amb Picaxe<\/a> i ac\u00ed podem provar a instal\u00b7lar l’aplicaci\u00f3 gr\u00e0fica de Picaxe a Linux: Programar de forma gr\u00e0fica amb Picaxe a Linux<\/a>.<\/p>\n

Exemples de control de projectes amb Picaxe hi ha molts, per\u00f2 podem destacar el control de les places lliures d’un aparcament que podem veure en el seg\u00fcent v\u00eddeo.<\/p>\n

[youtube=http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=vBKgOPlUKqY]\n

Arduino<\/strong><\/p>\n

Hi ha diverses targetes Arduino<\/a>. La targeta Arduino UNO esta basada en el microcontrolador ATmega328, que disposa de 14 entrades i eixides digitals i 6 entrades anal\u00f2giques. Es pot programar amb el programari Arduino, d’aquesta manera podem escriure i pujar el codi al microcontrolador. Per\u00f2, si no tenim cap problema en que la targeta i l’ordinador estiguen connectats mitjan\u00e7ant el cable USB, podem utilitzar el programari Scratch for Arduino (S4A). Amb aquesta aplicaci\u00f3 podem controlar les entrades i eixides de la targeta de manera gr\u00e0fica amb els mateixos blocs d’Scratch, el que fa que la programaci\u00f3 siga m\u00e9s senzilla. Amb S4A disposem de 6 entrades anal\u00f2giques (pins anal\u00f2gics), 2 entrades digitals (pins digitals 2 i 3), 3 sortides anal\u00f2giques (pins digitals 5, 6 i 9), 3 sortides digitals (pins 10, 11 i 13) i 4 sortides especials per connectar servomotors de rotaci\u00f3 cont\u00ednua Parallax (pins digitals 4, 7, 8 i 12).<\/p>\n

No hi ha cap complicaci\u00f3 en instal\u00b7lar S4A en LliureX. Ac\u00ed tenim un manual: Instal\u00b7laci\u00f3 de Scratch for Arduino en LliureX<\/a>.<\/p>\n

Ja hi ha molts docents que estan utilitzant S4A i podem trobar moltes aplicacions did\u00e0ctiques. Per exemple: Sistema dom\u00f2tic per habitatges amb Scratch for Arduino<\/a>.<\/p>\n

All\u00f2 m\u00e9s interessant de programar amb Scratch \u00e9s que l’alumnat pot aprendre aquest llenguatge des d’educaci\u00f3 primaria. Quan l’alumnat arriba al taller de tecnologia, en educaci\u00f3 secund\u00e0ria, ja sap programar i pot centrar-se en la seua aplicaci\u00f3 al projecte que han realitzat.<\/p>\n

Hi ha m\u00e9s targetes?<\/strong><\/p>\n

Si. Per exemple, per a control de projectes amb Scratch podem trobar m\u00e9s possibilitats: ScratchBoard\/PicoBoard, PicoCAT i Picaxe\/Imagina. En Connexions d’Scratch amb el m\u00f3n real<\/a> podem veure l’explicaci\u00f3 de cada una d’elles.<\/p>\n

—————————————————<\/p>\n

Rob\u00f2tica<\/strong><\/p>\n

Si hem visitat l’\u00faltim enlla\u00e7, hem pogut comprovar que les connexions d’Scratch amb el m\u00f3n real no es limiten al control de projectes mitjan\u00e7ant targetes controladores. A m\u00e9s a m\u00e9s, podem utilitzar l’ordinador per a programar un robot. Queda pendent un article sobre robots al taller de Tecnologia. Per\u00f2 segurament no ho far\u00e9 jo, ja que els robots que tenim al taller (en tenim 6) s\u00f3n els vells LEGO Mindstorm RCX<\/a>. L’entorn gr\u00e0fic de programaci\u00f3 no \u00e9s compatible amb LliureX, encara que estan treballant en eixe aspecte com podem comprovar en el fil Programa robots LEGO<\/a> del f\u00f2rum de discussi\u00f3 de LliureX.<\/p>\n

Respecte a la rob\u00f2tica us deixe un enlla\u00e7 al v\u00eddeo de la pon\u00e8ncia \u00abEducaci\u00f3n basada en proyectos: Rob\u00f3tica en el IES Sefarad<\/em><\/a>\u00bb del congreso de contenidos educativos digitales<\/em> on el professor de Tecnologia Julio Meg\u00eda explica molt b\u00e9 com es pot treballar aquesta part de la Tecnologia.<\/p>\n

—————————————————<\/p>\n

Conclusions<\/strong><\/p>\n

Com podem comprovar, eines per al control per ordinador de projectes tecnol\u00f2gics hi ha moltes. Cada docent utilitza unes o altres depenen de la dotaci\u00f3 del taller i dels seus interessos i formaci\u00f3. Per\u00f2 al cap i a la fi, del que es tracta \u00e9s de que l’alumnat aprenga a fer els seus programes per a controlar els sistemes tecnol\u00f2gics que han realitzat. Per la meua part, aquest curs provarem amb la targeta Arduino i l’aplicaci\u00f3 Scratch for Arduino per a controlar l’elevador i la plataforma salvaescales. I si tot funciona b\u00e9, podem pensar en adquirir algunes targetes per a cursos posteriors i que cada grup de treball puga utilitzar la seua. Aix\u00f2, si el senyor ministre d’esport, cultura i educaci\u00f3 mant\u00e9 l’educaci\u00f3 tecnol\u00f2gica al nou sistema educatiu<\/strong>, clar. Haurem d’encendre alguns ciris per a que aix\u00f2 passe?<\/p>\n

[youtube=http:\/\/www.youtube.com\/watch?v=Jliz7q40tAM]\n

Us desitge un bon any tecnol\u00f2gic 2013.<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Penseu que de programar se n’apr\u00e8n programant. No hi ha dreceres. L’\u00fanica manera de ser competents programant \u00e9s practicant molt. Aix\u00f2 vol dir, equivocant-vos molt. Que ning\u00fa es decebi per fer errors en els seus programes, aquest \u00e9s el proc\u00e9s habitual. De fet, aquesta \u00e9s una de les parts m\u00e9s divertides de programar. Possiblement estareu … Llegiu m\u00e9s<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":10,"featured_media":1230,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"activitypub_content_warning":"","activitypub_content_visibility":"","activitypub_max_image_attachments":4,"activitypub_interaction_policy_quote":"anyone","activitypub_status":"","footnotes":""},"categories":[3,8,16,21,29,30],"tags":[49,59,65,67,74,75],"class_list":["post-1149","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-aplicacions-didactiques","category-ensenyament","category-lliurex","category-maquinari","category-programari-lliure","category-projectes","tag-aplicacions-didactiques","tag-ensenyament","tag-lliurex","tag-maquinari","tag-programari","tag-projectes"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/users\/10"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1149"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1149\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1230"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1149"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1149"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/edutictac.es\/blog\/datunie\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1149"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}